ADOPTADA! Aquesta gateta tan preciosa és la Grinda. És una gateta molt dòcil i afectuosa, una gateta acostumada a viure en una llar amb una família. No sabem que li ha passat per acabar al carrer, segurament es van cansar d'ella... L'única cosa que sabem és que vagava pels carrers miolant i corrent darrere de tothom, demanant segurament que algú li donés la calor de la llar que va perdre. Ens van avisar de la seva situació però vam estar uns dies sense poder-la ajudar ja que en la protectora no disposem de gatera i les cases d'acolliment estaven de gom a gom. Per fi li ha sortir una casa d'acolliment que li ha donat una llar temporal on sentir-se segura allunyada dels perills que suposa estar al carrer, especialment per a un gat casolà. Grinda busca una família que li doni una segona oportunitat, que l'adopti indefinidament i que no la torni a abandonar mai mes. Seràs tu aquesta família?...Grinda t'està esperant, no triguis!!!
EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada