Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz.


És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a adoptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut…

En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho.

En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció, hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu. Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on en un altre moment el portaràs a la seva nova llar o donar-li menjar de la teva mà, apropar-lo a la família amb la qual compartirà la seva vida i apropar lo també al cotxe. Això no és completament necessari, però per descomptat hauràs guanyat molta confiança que serà necessària des de l'instant en què decideixis compartir la teva vida amb ell/ella. Si tens més gossos, comparteix aquests moments també amb ells perquè vagin coneixent-se.



 Alguns consells:
  • Quan el dia hagi arribat, vés amb temps. Oblida't de recollir-lo amb el rellotge a la mà, ja que començaràs amb mal peu. A més, pensa que és un dia per dedicar-li sencer al teu gos, des del matí fins a la nit… i a partir d'aquí, fins a la resta de la seva vida.
  • No oblidis portar-te una bosseta del pinso que estigui menjant perquè pugui fer la transició al que tu li vagis a donar a poc a poc. Consulta les instruccions de la nova marca per saber les mesures correctes.
  • Quan el vagis a treure intenta que la transició sigui suau, que no hi hagi grans emocions de comiat.
  • Permet-li anar ensumant allà per on camini, mirant el que hagi de mirar, sense estirades de corretja. No et preocupis per no anar directa al cotxe… recorda que no tens pressa!
  • Quan arribis al cotxe, deixa les portes obertes perquè pugui veure i ensumar què hi ha dins. No li obliguis a passar. El normal és que no entri a dins a la primera oportunitat, així que una bona idea és ficar menjar a l'interior, a la zona que tinguis delimitada perquè viatgi de forma segura, i esperar al fet que desperti el seu interès per voler menjar-ho. Trigarà… no desesperis! És possible que no hagi conegut un cotxe o, encara pitjor, que el dia que es va muntar en un la seva experiència hagi estat alguna cosa traumàtica.


Perro_en-casa_web_coche
  • Si has intentat donar els menjars més suculents al pelut i no hi ha forma que venci les seves pors per muntar ell sol dins del cotxe, sento dir-te que la millor opció és deixar al gos de nou a la seva gàbia i tornar a provar sort un altre dia. Quina pressa tens? El gaudiràs tota la seva vida!
  • La baixada del cotxe s'ha de realitzar de la mateixa manera. Deixa que sigui el gos el que decideixi quan baixar. Pots ajudar-te amb una mica més de menjar. Vés amb compte amb no haver-lo atipat abans, o haurà de fer nit en el garatge…
  • Si tens altres gossos, no el fiquis a casa sense que es coneguin abans d'un bon passeig. L'ideal és anar a un lloc tancat (un pipican o similar) on puguin interactuar al seu aire, sense indicacions teves. Ells són gossos! Sabran entendre's (donant per fet que no tenen cap problema de conducta, per descomptat)
  • Una vegada a casa, deixa'l que ensumi per on vulgui. En aquest primer moment ha de tenir via lliure per saber on ha anat a parar. Tingues especial cura en el fet que en els llocs que més endavant no podrà passar, no hi hagi res que pugui interessar-li i resultin d'allò més avorrits.                     Perro_en-casa_web_casa 
  • Hauràs d'haver preparat un lloc per al teu gos. Posa en aquesta zona aigua i una mica de menjar, així com algunes joguines. Si tens més gossos això probablement no és necessari. La mateixa olor dels altres peluts li faran saber que aquest és el lloc de descans. Vigila com es comporten tots i no actuïs tret que sigui completament necessari.
  • Deixa'l tranquil. Està desorientat i ningú pot explicar-li què ha passat amb la bullícia, les olors i la gent de la protectora o alberg. No és necessari que et separis d'ell, de fet, el millor és que almenys tingui contacte visual amb tu, però deixa'l relaxat si és el que vol.                                   http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_colchon.png 
  • Permet al gos tenir el seu temps. Ha de ser la seva decisió sortir a buscar-te. Si veus que té por, asseu-te en el terra o posa't de genolls. Que sigui ell qui s'apropi, i si s'aparta quan li acaricies, dóna-li més temps fins a poder fer-li carícies. 





http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_agachado.png
  • Els que coneixem les protectores de prop i hem adoptat o portat a algun d'ells a casa, sabem bé que l'olor que porten és molt penetrant i desagradable. No obstant això no és aconsellable que banyis al gos nouvingut… ni en els dies vinenets. Ara és part de la teva família i hauràs d'aprendre el seu llenguatge, però solament quan vegis al gos preparat serà el moment. Si veus que no li està agradant o que té por, per favor, para. El meu consell és que si tens l'oportunitat, el portis a un riu o llac, que a més de poder passar-ho bé, pot ajudar-te a camuflar l'olor.

 http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_bano.png
  • És molt normal que els gossos adoptats tinguin ansietat pel menjar i/o la beguda. Per això és fonamental que tinguin un horari estricte i que puguin saber l'hora de menjar. Solament sabent que no els faltarà menjar aniran reduint la seva ansietat. Deixa'l menjar tranquil. També aconsello que les primeres croquetes de pinso de cada menjar, les donis tu amb la mà.
  • Intenta donar-li 3 o 4 tomes diàries de menjar. Distribueix el que hauria de menjar al dia en diverses tomes i allarga-ho el major temps possible pel que fa a dies. Així no sentirà la necessitat de menjar, ja que cada poques hores podrà fer-ho de nou.
 http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_comer.png
  • Els primers dies a l'hora de jugar, vés amb compte amb “passar-li per damunt”. Si veus que retrocedeix, tira't cap enrere. Juga flexionant els genolls, i millor si les mans les mous per sota del seu cap i no per sobre. Si veus que els jocs de tirar o “de picar-se” són molt bruscs de moment, prova a amagar coses o moure les mans perquè pugui enxampar-les.                  http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_jugar.png 
  • Ajuda't de l'experiència d'un ensinistrador caní, que pugui explicar-te les senyals del gos i la forma correcta de fer les coses. A més, una bona educació social serà molt beneficiosa tant per a tu com para el teu nou company.
 http://www.sienteatuperro.com/wp-content/uploads/2014/08/Perro_en-casa_web_adiestrador.png
Cada gos és un món, però aquests són almenys alguns dels consells per a les situacions més habituals quan estem parlant de gossos adoptats.


------------------------------------------------------------- 


Es alentador ver cómo hay gente con un gran corazón preocupados por el bienestar de los animales, que se decide por ir a adoptar uno de los muchos miles de perros/as que esperan una oportunidad en una protectora o albergue. Sin embargo, tener un gran corazón no sirve demasiado cuando no se tiene el conocimiento adecuado de qué hacer con el recién llegado…
En muchas ocasiones la gente confunde haber abierto su corazón a un perro adoptado con la obligación por parte del peludo de dar su amor incondicionalmente desde el minuto uno, y no es así – o no tiene por qué serlo. En primer lugar, cuando vayas a escoger un perro en adopción, deberías visitar varias veces el lugar de donde va a ser recogido, interactuar con el perrete y conseguir que te reconozca y se sienta cómodo contigo. Si tienes la posibilidad, sería estupendo poder sacarle a dar un paseo, acercarle al coche donde en otro momento lo llevarás a su nuevo hogar o darle de comer de tu mano cerca de la familia con la que compartirá su vida y cerca también del coche. Esto no es completamente necesario, pero desde luego habrás ganado mucha confianza que será necesaria desde el instante en el que decidas compartir tu vidas con él/ella. Si tienes más perros, comparte estos ratos también con ellos para que vayan conociéndose.

Algunos consejos:

  • Cuando el día haya llegado, ve con tiempo. Olvídate de recogerlo con el reloj en la mano, pues vas a comenzar con un mal pie si tienes que llegar a algún otro sitio. Además, piensa que es un día para dedicarle enteramente a tu perro, desde por la mañana hasta por la noche… y a partir de ahí, hasta el resto de su vida.
  • No olvides llevarte una bolsita del pienso que esté comiendo para que pueda hacer la transición al que tú le vayas a dar poco a poco. Consulta las instrucciones de la nueva marca para saber las medidas correctas de las mezclas que debes hacer.
  • Cuando vayas a sacarlo intenta que la transición sea suave, que no haya grandes emociones de despedida.
  • Permítele ir olfateando allá por donde ande, mirando lo que tenga que mirar, sin tirones de correa. No te preocupes por no ir en dirección directa al coche… ¡recuerda que no llevas prisa!
  • Cuando llegues al coche, deja las puertas abiertas para que pueda ver y olfatear qué hay dentro. No le obligues a pasar. Lo normal es que no se meta dentro a la primera de cambio, así que una buena idea es meter comida en el interior, en la zona que tengas delimitada para que viaje de forma segura y esperar a que despierte su interés para querer comerlo. Tardará… ¡no desesperes! Es posible que no haya conocido un coche o, aún peor, que el día que se montó en uno su experiencia haya sido algo traumática.
    Perro_en-casa_web_coche
  • Si has probado los manjares más suculentos para el peludo y no hay forma de que venza sus miedos para montarse solo en el coche, lamento decirte que la mejor opción es dejar al perro de nuevo en su jaula y volver a probar suerte otro día. ¿Qué prisa tienes? ¡Lo vas a disfrutar toda su vida!
  • La bajada del coche se debe realizar de la misma manera. Deja que sea el perro el que decida cuándo bajar. Puedes ayudarte con algo más de comida. Ten cuidado con haberle saciado antes, o tendrá que hacer noche en el garaje…
  • Si tienes otros perros, no lo metas en casa sin que se conozcan antes de un buen paseo. Lo ideal es ir a un lugar cerrado (un pipi can o similar) donde puedan interactuar a su aire, sin indicaciones tuyas. ¡Ellos son perros! Sabrán entenderse (dando por hecho que no tienen ningún problemas de conducta, por supuesto)
  • Una vez en casa, déjale que husmee por donde quiera. En este primer momento debe tener vía libre para saber dónde ha ido a parar. Ten especial cuidado en que en los lugares que más adelante no podrá pasar, no haya nada que pueda interesarle y resulten sin embargo de lo más aburridos.
    Perro_en-casa_web_casa
  • Deberás haber preparado un lugar para tu perro. Pon en esa zona agua y algo de comida, así como algunos juguetes. Si tienes más perros esto probablemente no sea necesario. El mismo olor de los otros peludos le harán saber que ese es el lugar de descanso. Vigila cómo se comportan todos y no actúes a no ser que sea completamente necesario.
  • Déjale tranquilo. Está desorientado y nadie puede explicarle qué ha pasado con el bullicio, los olores y la gente de la protectora o albergue. No es necesario que te separes de él, de hecho, lo mejor es que al menos tenga contacto visual contigo, pero déjale relajado si es lo que quiere.
    Perro_en-casa_web_colchon
  • Permite al perro tener su tiempo. Debe ser su decisión salir a buscarte. Si ves que tiene miedo, siéntate en el suelo o ponte en cuclillas. Que sea él quien se acerque, y si se aparta cuando le acaricias, dale más tiempo hasta poder hacerle mimos.
    Perro_en-casa_web_agachado
  • Los que conocemos las protectoras de cerca y hemos adoptado o llevado a alguno de ellos a casa, sabemos bien que el olor que traen es muy penetrante y desagradable. Sin embargo no es aconsejable que bañes al perro recién llegado… ni en los próximos días. Ahora es parte de tu familia y tendrás que aprender su lenguaje, pero solo cuando veas al perro preparado será el momento. Si ves que no le está gustando o que tiene miedo, por favor, para. Mi consejo es que si tienes la oportunidad, le lleves a un río o lago, que además de poder pasárselo bien, puede ayudarte a camuflar el olor.
    Perro_en-casa_web_bano
  • Es muy normal que los perros adoptados tengan ansiedad por la comida y/o la bebida. Por eso es fundamental que tengan un horario estricto y que puedan predecir la hora de comer. Solo sabiendo que no les faltará sustento irán reduciendo su ansiedad. Déjale comer tranquilo. También aconsejo que las primeras croquetillas de pienso de cada comida, se las des tú en la mano.
  • Intenta darle 3 o 4 tomas diarias de comida. Distribuye lo que debería comer al día en varias tomas y alárgalo el mayor tiempo posible en cuanto a días. Así no sentirá la necesidad de comer puesto que cada pocas horas podrá hacerlo de nuevo.
    Perro_en-casa_web_comer
  • Los primeros días a la hora de jugar, ten cuidado con “pasarle por encima”. Si ves que retrocede, échate hacia atrás. Juega flexionando las rodillas o de cuclillas, y mejor si las manos las mueves por debajo de su cabeza y no por encima. Si ves que los juegos de tirar o “de pegarse” son muy bruscos de momento, prueba a esconder cosas o mover las manos para que pueda pillarlas.
    Perro_en-casa_web_jugar
  • Ayúdate de la experiencia de un adiestrador canino, que pueda explicarte las señale del perro y la forma correcta de hacer las cosas. Además, una buena educación social será muy beneficiosa tanto para ti como para tu nuevo compañero.
    Perro_en-casa_web_adiestrador


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

GOLFUS

EL GOLFUS és un mascle de uns 5 o 6 anys aproximadament. És un gos molt bo i noble i es comporta molt bé tant amb mascles com amb femelles, especialment amb femelles!!!! Ai Golgus que ets un " golfu"". Passeja molt bé amb la corretja. No porta gens be això d' estar a la protectora, quan veu que marxes sempre es queda plorant tot i que de mica en mica es va acostumant, pero ell vol estar amb gent i una família. Vols ser tú aquesta família? Tindràs un company de per vida. ADOPTAT!!!! Per fí el Golfus, ara Travis, ha trobat a la família que l'estima amb bojeria.Ens expliquen que es porta genial i que estàn encantats amb ell. Per fí el Golfus ha deixat de plorar. Que siguis molt feliç bonic. Mireu quines fotos i  ens ha enviat la família. Ja li ha cambiat l' expresió de la cara. Ara sí que es veu feliç. Gràcies família!! Golfus et desitgem el millor petit!!! 

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!