EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”...

Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà.

Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport.

Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”...

No em jutjarà ni em questionarà les idees o les decisions. No em demanarà una PLAY, una joguina, un capritx...

A diferència d'un fill, mai veuré part de mi en el meu gos, ni física ni psicològicament, és a dir, no veuré un llegat. Veuré al meu gos creixer tant que el veuré envellir i no ell a mi, com ho faria un fill. No només seré la que el cuidi, sino que seré la que el vegi marxar per sempre, així, de manera natural i no per una desgràcia de la vida. Simplement aquest serà el nostre destí.

El meu gos és un animal, no una persona, i tampoc és el meu fill. Així i tot, jo sí que sóc la seva mare. Irònic? Com pot ser? Crec que ha quedat clar el que és un fill, però... una mare? Què creus que és una mare? Per a mi, una mare és algú que es sacrifica pels seus fills, cuida d'ells, cambia la seva vida pel benestar de la seva familia. Una mare mima, educa i estima incondicionalment sempre. Per tot això, el meu gos no és el meu fill, però jo sí que sóc la seva mare.

Sóc tot el que té, sóc la seva líder de la bandada. No sóc la seva mestressa ni propietaria. Per a ell sóc part de la seva familia, del que per un gos és una familia.

Em fa pena qui no ho entengui perquè mai sabrà el que és sentir l'amor d'un ésser que no parla, que no madura, que no s'expressa com un humà... no podrà tenir el que jo tinc al observar aquella mirada amb la que el meu gos m'ho diu tot.

El meu gos no és el meu fill, però jo sóc la seva mare. Gràcies a mi té una vida plena, sana i que amb tan poc és feliç i no t'exigeix res més. A canvi del que per a un humà és pràcticament res, tu ets el seu tot.

Mare-fill és una connexió natural, que surt sola i que segurament és inigualable. Però la connexió amb un animal, aquesta sensació tan maravellosa, no tothom hi pot accedir.

Només espero que els fills d'aquestes persones que no entenen el que jo sento i que no comprenen la importància d'una animal per a algunes persones, que els seus fills tinguin un animal (ja sigui gos, gat, cavall...) i que puguin obtenir aquesta connexió que jo tinc amb el meu gos.