Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on ...
Com es porta amb els nens?? Borda molt???
ResponEliminaHola Irene. Perdona pero no habia vist el teu missatge. Dons no sabem, pq el tenim a la protectora i no sabem molt be la reacció que pot tenir en una casa amb els nens, pero imaginem que pel caràcter que hem vist no donaria cap problema. Es molt bo, molt carinyós i busca sempre mimos. S`entèn amb tots els gossos i no dona mai problemes. El millor seria que el vinguessis a veure. Moltes gràcies per l' interés.
ResponElimina