Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


ABANS DE TENIR UN ANIMAL A CASA - ADOPCIONS RESPONSABLES


Escrit per Fundació Altarriba.
 http://bienestaranimal.altarriba.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56:antes-de-tener-un-animal-en-casa&catid=39:tenencia-responsable&Itemid=50




Abans de tenir un animal a casa

Si parlem de tenir un animal de companyia, hi ha una primera qüestió que és: Per què tenir-l'ho? Estem parlant d'éssers vius, és igual la seva espècie i la seva grandària, i no es pot alegrement fer provatures per veure si és divertit, o difícil, o fàcil, o si supero amb el meu el que té el meu veí. Partim que el primer és obrar amb sensatesa i sobretot posar el cap per davant del cor (adoro als animals) o de l'estómac (m'he enamorat d'aquest cadell de l'aparador).

Aquestes són algunes preguntes que necessàriament has de fer-te abans de portar un animal a casa per aconseguir que ell et gaudeixi, i no que et pateixi:

Per què vols un animal de companyia?

Sembla mentida que tan poca gent es faci aquesta pregunta "abans de". No hi ha error més gran que adoptar una animal només "perquè ho demanen els nens" o altres motius igual d'irresponsables. Cal tenir en compte el gros: la despesa que suposa en diners i temps, les preocupacions, l'atendre'l degudament en tots els aspectes (físics i psicològics), i el fet que viuen entre 10 i 20 anys. Has llegit bé, molt bé.

Planteja't el tema com "un gran marró" que se't ve damunt, i a partir d'aquí busca les raons que et puguin portar a dir que sí. És el millor, sobretot per a l'animal.

Tens temps per a ell?

Els animals de companyia, encara que sembli evident, són per acompanyar-nos i per estar acompanyats. D'aquí el nom: de companyia (però mútua). Per tant, estar cansat, enfadat, etc. no serveix com a excusa. Cal atendre'ls, posar-los el menjar i l'aigua, treure'ls si són gossos, portar-los a fer exercici, passar una estona amb ells, i això cada dia, durant tots "els seus" dies.

Mira be la teva agenda dels propers anys o la teva rutina diària abans d'agafar l'animal, perquè acabarà en un refugi (amb sort) quan t'atabalis. La frase "no el  podem atendre degudament" és tan habitual com a lamentable, i és la causa preferida del 70% dels intents d'abandonament.

El pots mantenir?

No et pensis que l'animal se sustenta de l'aire, i que senzillament "està" aquí. Mantenir un animal de companyia costa diners, no tant per haver de demanar un crèdit bancari, però sí prou perquè s'inclogui en la partida de despeses fixes de la casa:

    - Despeses segures: microxip, cens, alimentació, vacunes, corretges i collarets, esterilització (aquesta despesa te la sols estalviar si ho adoptes en un refugi), joguines, elements d'higiene, desparasitadors (intern i extern).
    - Despeses possibles: ensinistrament, atenció veterinària per accident o malaltia, residència, etc.

Et veus capaç d'afrontar els problemes que et doni?

Tornant al fet que l'animal no es limita a "existir" aquí, es presentaran una sèrie d'incidents relacionats amb ell que has d'estar disposat a assumir: que un dia torni a casa ple de puces, que destrossi algun moble si no està educat, emergències de salut, etc.

Com no ets d' "aquests" que immediatament despatxen a l'animal al carrer, carretera, gossera o vida eterna, si no has tingut gos o gat abans, has d'informar-te tan bé com sigui possible sobre aquestes coses.

Per cert, per si no ho saps, i perquè hi ha qui ha abandonat un animal per un d'aquests dos motius, t'informem que:

    Solen fer caca una vegada al dia, no una vegada a la setmana.
    Deixen anar pèl (menys les races que no en tenen).


El pots tenir on vius?

Un gos vivint en un jardí o pati, en pla vigilant de seguretat solitari, que veu al seu amo una vegada al dia o a la setmana, quan li porta un com de pinso i una galleda d'aigua, és un animal condemnat a patir molt greus alteracions de conducta, i per això està considerat com a maltractament per moltes lleis.

Aclarit això, abans d'anar a recollir a l'animal, i fins i tot abans de començar a buscar-l'ho, pregunta si on vius s'admeten animals o si hi ha alguna restricció sobre aquest tema (gossos no però gats sí, etc.).

El teu ritme de vida és adequat per a aquest animal?


Allò de "gos petit perquè tinc pis petit" val més que ho posis en el bagul de l'oblit. La grandària de l'animal no és un bon criteri per triar-lo, només una variant a considerar però no en relació a la grandària de l'habitatge. Pots pensar en un gos molt petit o en un gat si viatges molt i vols assegurar-te que pugui anar en qualsevol mitjà de transport, però no "perquè vius en un estudi".

A més hi ha una altra cosa: en general, el gos com més petit més mogut (i cridaner quan s'atabala), i com més gran més tranquil i més calladet. Al petit l' hauràs de treure a passejar moltes més vegades perquè es "descongestioni". Coneixem el cas d'una persona vivint en un estudi parisenc de 40 m2 amb cinc Irish Wolfhound (110 cm fins la creu), a casa estaven tan tranquils, però passejaven almenys 5 hores al dia, una d'elles de carrera lliure.

Si ha d' estar amb tu gran part del dia, adopta el que vulguis, però si ha de passar temps a casa, no miris el pes, mira el caràcter. Tu i el gos heu d'adaptar-vos l'un a l'altre, i el millor és començar amb bon peu, que els problemes ja arribaran sols.

És ara un bon moment?

No sempre és un bon moment per assumir la responsabilitat de l'animal a casa. I no només per motius econòmics, així que pensa-ho molt fredament, perquè algunes circumstàncies aconsellen esperar una mica:

    - Tens nens menors de sis anys
    - Estàs estudiant i vas canviant de llocs
    - Estàs en l'Administració, l'exèrcit o un altre cos que suposa trasllats.
    - Pel teu treball ara viatges molt.
    - Anímicamente no estàs en el teu millor moment.
    - A casa no hi ha acord general, o l'ambient familiar no és del tot relaxat perquè hi ha problemes en la convivència.
    ...

Ja has pensat en les vacances?
Si no te'l pots emportar quan vas de vacances o de cap de setmana, pensa que si és un gos no el pots deixar sol a casa (el gat és més "factible"). Compta amb que familiars o amics hauran de fer-se càrrec d'ell, o bé hauràs de pagar una residència.

Seràs responsable?

Pensa que la llei t'obliga a determinades coses, i la consciència a unes altres determinades. Legalment l'has de necessàriament inscriure en el cens de la teva ciutat, posar-li el microxip, brindar-li l'atenció veterinària necessària, mantenir-l'ho en condicions dignes (està prohibit tenir-los lligats tot el dia).

En consciència, l' has d'esterilitzar i procurar-li un ambient de vida realment integrat dins de la família, donar-li una dieta sana, facilitar que faci exercici físic, i simplement estimar-l'ho.

La tinença responsable també implica l'inici responsable de la convivència, no ho oblidis.


Escrit per Fundació Altarriba. 
 http://bienestaranimal.altarriba.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56:antes-de-tener-un-animal-en-casa&catid=39:tenencia-responsable&Itemid=50

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

GOLFUS

EL GOLFUS és un mascle de uns 5 o 6 anys aproximadament. És un gos molt bo i noble i es comporta molt bé tant amb mascles com amb femelles, especialment amb femelles!!!! Ai Golgus que ets un " golfu"". Passeja molt bé amb la corretja. No porta gens be això d' estar a la protectora, quan veu que marxes sempre es queda plorant tot i que de mica en mica es va acostumant, pero ell vol estar amb gent i una família. Vols ser tú aquesta família? Tindràs un company de per vida. ADOPTAT!!!! Per fí el Golfus, ara Travis, ha trobat a la família que l'estima amb bojeria.Ens expliquen que es porta genial i que estàn encantats amb ell. Per fí el Golfus ha deixat de plorar. Que siguis molt feliç bonic. Mireu quines fotos i  ens ha enviat la família. Ja li ha cambiat l' expresió de la cara. Ara sí que es veu feliç. Gràcies família!! Golfus et desitgem el millor petit!!! 

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!