Escrit per Fundació Altarriba.
http://bienestaranimal.altarriba.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56:antes-de-tener-un-animal-en-casa&catid=39:tenencia-responsable&Itemid=50
Abans de tenir un animal a casa
Si parlem de tenir un animal de companyia, hi ha una primera qüestió que és: Per què tenir-l'ho? Estem parlant d'éssers vius, és igual la seva espècie i la seva grandària, i no es pot alegrement fer provatures per veure si és divertit, o difícil, o fàcil, o si supero amb el meu el que té el meu veí. Partim que el primer és obrar amb sensatesa i sobretot posar el cap per davant del cor (adoro als animals) o de l'estómac (m'he enamorat d'aquest cadell de l'aparador).
Aquestes són algunes preguntes que necessàriament has de fer-te abans de portar un animal a casa per aconseguir que ell et gaudeixi, i no que et pateixi:
Per què vols un animal de companyia?
Sembla mentida que tan poca gent es faci aquesta pregunta "abans de". No hi ha error més gran que adoptar una animal només "perquè ho demanen els nens" o altres motius igual d'irresponsables. Cal tenir en compte el gros: la despesa que suposa en diners i temps, les preocupacions, l'atendre'l degudament en tots els aspectes (físics i psicològics), i el fet que viuen entre 10 i 20 anys. Has llegit bé, molt bé.
Planteja't el tema com "un gran marró" que se't ve damunt, i a partir d'aquí busca les raons que et puguin portar a dir que sí. És el millor, sobretot per a l'animal.
Tens temps per a ell?
Els animals de companyia, encara que sembli evident, són per acompanyar-nos i per estar acompanyats. D'aquí el nom: de companyia (però mútua). Per tant, estar cansat, enfadat, etc. no serveix com a excusa. Cal atendre'ls, posar-los el menjar i l'aigua, treure'ls si són gossos, portar-los a fer exercici, passar una estona amb ells, i això cada dia, durant tots "els seus" dies.
Mira be la teva agenda dels propers anys o la teva rutina diària abans d'agafar l'animal, perquè acabarà en un refugi (amb sort) quan t'atabalis. La frase "no el podem atendre degudament" és tan habitual com a lamentable, i és la causa preferida del 70% dels intents d'abandonament.
El pots mantenir?
No et pensis que l'animal se sustenta de l'aire, i que senzillament "està" aquí. Mantenir un animal de companyia costa diners, no tant per haver de demanar un crèdit bancari, però sí prou perquè s'inclogui en la partida de despeses fixes de la casa:
- Despeses segures: microxip, cens, alimentació, vacunes, corretges i collarets, esterilització (aquesta despesa te la sols estalviar si ho adoptes en un refugi), joguines, elements d'higiene, desparasitadors (intern i extern).
- Despeses possibles: ensinistrament, atenció veterinària per accident o malaltia, residència, etc.
Et veus capaç d'afrontar els problemes que et doni?
Tornant al fet que l'animal no es limita a "existir" aquí, es presentaran una sèrie d'incidents relacionats amb ell que has d'estar disposat a assumir: que un dia torni a casa ple de puces, que destrossi algun moble si no està educat, emergències de salut, etc.
Com no ets d' "aquests" que immediatament despatxen a l'animal al carrer, carretera, gossera o vida eterna, si no has tingut gos o gat abans, has d'informar-te tan bé com sigui possible sobre aquestes coses.
Per cert, per si no ho saps, i perquè hi ha qui ha abandonat un animal per un d'aquests dos motius, t'informem que:
Solen fer caca una vegada al dia, no una vegada a la setmana.
Deixen anar pèl (menys les races que no en tenen).
El pots tenir on vius?
Un gos vivint en un jardí o pati, en pla vigilant de seguretat solitari, que veu al seu amo una vegada al dia o a la setmana, quan li porta un com de pinso i una galleda d'aigua, és un animal condemnat a patir molt greus alteracions de conducta, i per això està considerat com a maltractament per moltes lleis.
Aclarit això, abans d'anar a recollir a l'animal, i fins i tot abans de començar a buscar-l'ho, pregunta si on vius s'admeten animals o si hi ha alguna restricció sobre aquest tema (gossos no però gats sí, etc.).
El teu ritme de vida és adequat per a aquest animal?
Allò de "gos petit perquè tinc pis petit" val més que ho posis en el bagul de l'oblit. La grandària de l'animal no és un bon criteri per triar-lo, només una variant a considerar però no en relació a la grandària de l'habitatge. Pots pensar en un gos molt petit o en un gat si viatges molt i vols assegurar-te que pugui anar en qualsevol mitjà de transport, però no "perquè vius en un estudi".
A més hi ha una altra cosa: en general, el gos com més petit més mogut (i cridaner quan s'atabala), i com més gran més tranquil i més calladet. Al petit l' hauràs de treure a passejar moltes més vegades perquè es "descongestioni". Coneixem el cas d'una persona vivint en un estudi parisenc de 40 m2 amb cinc Irish Wolfhound (110 cm fins la creu), a casa estaven tan tranquils, però passejaven almenys 5 hores al dia, una d'elles de carrera lliure.
Si ha d' estar amb tu gran part del dia, adopta el que vulguis, però si ha de passar temps a casa, no miris el pes, mira el caràcter. Tu i el gos heu d'adaptar-vos l'un a l'altre, i el millor és començar amb bon peu, que els problemes ja arribaran sols.
És ara un bon moment?
No sempre és un bon moment per assumir la responsabilitat de l'animal a casa. I no només per motius econòmics, així que pensa-ho molt fredament, perquè algunes circumstàncies aconsellen esperar una mica:
- Tens nens menors de sis anys
- Estàs estudiant i vas canviant de llocs
- Estàs en l'Administració, l'exèrcit o un altre cos que suposa trasllats.
- Pel teu treball ara viatges molt.
- Anímicamente no estàs en el teu millor moment.
- A casa no hi ha acord general, o l'ambient familiar no és del tot relaxat perquè hi ha problemes en la convivència.
...
Ja has pensat en les vacances?
Si no te'l pots emportar quan vas de vacances o de cap de setmana, pensa que si és un gos no el pots deixar sol a casa (el gat és més "factible"). Compta amb que familiars o amics hauran de fer-se càrrec d'ell, o bé hauràs de pagar una residència.
Seràs responsable?
Pensa que la llei t'obliga a determinades coses, i la consciència a unes altres determinades. Legalment l'has de necessàriament inscriure en el cens de la teva ciutat, posar-li el microxip, brindar-li l'atenció veterinària necessària, mantenir-l'ho en condicions dignes (està prohibit tenir-los lligats tot el dia).
En consciència, l' has d'esterilitzar i procurar-li un ambient de vida realment integrat dins de la família, donar-li una dieta sana, facilitar que faci exercici físic, i simplement estimar-l'ho.
La tinença responsable també implica l'inici responsable de la convivència, no ho oblidis.
Escrit per Fundació Altarriba.
http://bienestaranimal.altarriba.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56:antes-de-tener-un-animal-en-casa&catid=39:tenencia-responsable&Itemid=50
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada