Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


JO SÓC LILI, I AQUESTA ÉS LA MEVA HISTÒRIA.


Jo sóc Lili, i aquesta és la meva història... i la de molts altres gossos maltractats i abandonats. Sóc una mami valenta, tímida i submissa al mateix temps..
Al contrari que molts dels meus companys jo prefereixo que ningú s'assabenti de que hi sóc , per això em vaig al meu racó preferit, darrere de la caseta de les eines, on moltes vegades ningú s' adona de la meva existència.
Vaig estar sola i abandonada durant mes de dos anys,  menjant el que trobava pel camp. Un dia hem vaig apropar una mica a una casa de pagès, sempre mantenint les distàncies perquè em donava molta por la gent que veia a la distància. Hem van deixar una mica de menjar, i a l' altre dia una mica més. Així vaig poder sobreviure durant tot aquest temps.
Un dia, després de menjar em va venir molta, molta son,….. crec que em van haver de posar alguna cosa en el menjar i em vaig despertar en un lloc desconegut,  envoltat per una gran tanca . Hi havia molts gossos al meu voltant que no paraven de bordar i jo no entenia res. Estava aterrida per tota aquella gent que em mirava.
La veritat és que mai em van fer mal i em donaven de menjar, però jo desconfiava molt perquè ja m'havien fet molt malen el passat.
Als dos mesos una nit vaig sentir molts dolors, i vaig donar a llum a uns preciosos cadells. 

Vaig treure forces  pels meus petits, em vaig determinar a treure'ls a tots endevant, i els meus esforços es van veure recompensats quan un a un tots van anar trobant llar.


M'alegro per ells, no obstant això m'he quedat sola, en un bon lloc, molt millor que el carrer, però amb l'ardent desig de conèixer una llar.
Segueixo tenint molta por a les persones, però ara m'he fet molt amiga d'una d'elles, que ve a veure'm gairebé a diari, que m'acaricia, que juga amb mi, que em treu de passeig i la veritat és que m'agrada molt…però de la resta no me'n fio.



Ara estic començant a entendre que no em volen fer mal i que em volen ajudar, però és que ho vaig passar tan malament ,que el pànic s'apodera del meu cos i em paralitza. Sóc molt bona i mai faria mal a ningú, però em quedo encongida de la por i sense poder moure'm.
Segueixo aquí en la protectora, amb l'esperança que algú vegi mes allà de les meves pors, que tingui molta paciència i em vulgui donar l'oportunitat de confiar i de per fi tenir una família.
Mentre arribi aquest dia recorda que jo seguiré aquí…. esperant, ara sí, que em vegis

_________________________




Yo soy Lili, y esta es mi historia... y la de muchos otros perros maltratados y abandonados. Soy una mami valiente, tímida y sumisa al mismo tiempo..

Al contrario que muchos de mis compañeros yo prefiero que nadie se entere de que estoy , por eso me voy a mi rincón preferido, detrás de la caseta de las herramientas, donde muchas veces nadie se percata de mi existencia.

Estuve deambulando durante mas de dos años, sola y comiendo lo que encontraba por el campo. Un día me acerque un poco a una casa de campo, siempre manteniendo las distancias porque me daba mucho miedo la gente que veía a lo lejos. Un día ví que me dejaron un poco de comida, y al otro también. Así pude sobrevivir durante todo ese tiempo gracias a lo que encontraba en el campo y lo que me daban en la casa.

Un día, después de comer me entró mucho, mucho sueño,….. creo que me debieron poner algo en la comida y me desperté en un lugar desconocido,  cerrado por una gran valla . Había muchos perros alrededor mío que no paraban de ladrar y yo no entendía nada. Estaba aterrada por toda aquella gente que me miraba.

La verdad es que nunca me hicieron daño y me daban de comer pero yo no me fiaba porque ya me habían hecho mucho daño anteriormente.

A los dos meses una noche sentí muchos dolores, y di a luz a unos preciosos cachorros.   

Saqué fuerzas de flaqueza por mis pequeños, me determiné a sacarlos a todos adelante, y mis esfuerzos se vieron recompensados cuando uno a uno todos fueron encontrando hogar. Me alegro por ellos, sin embargo me he quedado sola, en un buen lugar, mucho mejor que la calle, pero con el ardiente deseo de conocer un hogar.

Sigo teniendo mucho miedo a las personas, pero ahora me he hecho muy amiga de una de ellas, que viene a verme casi a diario, que me acaricia, que juega conmigo, que me saca de paseo y la verdad es que me gusta mucho…pero del resto no me fío.

Ahora estoy empezando a entender que no me quieren hacer daño y que me quieren ayudar, pero es que lo pasé tan mal ,que el pánico se apodera de mi y me paraliza. Soy muy buena y nunca haría daño a nadie, pero me quedo encogida del miedo y sin poder moverme.

Sigo aquí en la protectora, con la esperanza de que alguien vea mas allá de mis miedos y me quiera dar la oportunidad de confiar y de por fin tener una familia.

Mientras llegue ese día recuerda que yo seguiré aquí…. esperando, ahora sí a que me veas.


 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

GOLFUS

EL GOLFUS és un mascle de uns 5 o 6 anys aproximadament. És un gos molt bo i noble i es comporta molt bé tant amb mascles com amb femelles, especialment amb femelles!!!! Ai Golgus que ets un " golfu"". Passeja molt bé amb la corretja. No porta gens be això d' estar a la protectora, quan veu que marxes sempre es queda plorant tot i que de mica en mica es va acostumant, pero ell vol estar amb gent i una família. Vols ser tú aquesta família? Tindràs un company de per vida. ADOPTAT!!!! Per fí el Golfus, ara Travis, ha trobat a la família que l'estima amb bojeria.Ens expliquen que es porta genial i que estàn encantats amb ell. Per fí el Golfus ha deixat de plorar. Que siguis molt feliç bonic. Mireu quines fotos i  ens ha enviat la família. Ja li ha cambiat l' expresió de la cara. Ara sí que es veu feliç. Gràcies família!! Golfus et desitgem el millor petit!!! 

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos