Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


JO SÓC LILI, I AQUESTA ÉS LA MEVA HISTÒRIA.


Jo sóc Lili, i aquesta és la meva història... i la de molts altres gossos maltractats i abandonats. Sóc una mami valenta, tímida i submissa al mateix temps..
Al contrari que molts dels meus companys jo prefereixo que ningú s'assabenti de que hi sóc , per això em vaig al meu racó preferit, darrere de la caseta de les eines, on moltes vegades ningú s' adona de la meva existència.
Vaig estar sola i abandonada durant mes de dos anys,  menjant el que trobava pel camp. Un dia hem vaig apropar una mica a una casa de pagès, sempre mantenint les distàncies perquè em donava molta por la gent que veia a la distància. Hem van deixar una mica de menjar, i a l' altre dia una mica més. Així vaig poder sobreviure durant tot aquest temps.
Un dia, després de menjar em va venir molta, molta son,….. crec que em van haver de posar alguna cosa en el menjar i em vaig despertar en un lloc desconegut,  envoltat per una gran tanca . Hi havia molts gossos al meu voltant que no paraven de bordar i jo no entenia res. Estava aterrida per tota aquella gent que em mirava.
La veritat és que mai em van fer mal i em donaven de menjar, però jo desconfiava molt perquè ja m'havien fet molt malen el passat.
Als dos mesos una nit vaig sentir molts dolors, i vaig donar a llum a uns preciosos cadells. 

Vaig treure forces  pels meus petits, em vaig determinar a treure'ls a tots endevant, i els meus esforços es van veure recompensats quan un a un tots van anar trobant llar.


M'alegro per ells, no obstant això m'he quedat sola, en un bon lloc, molt millor que el carrer, però amb l'ardent desig de conèixer una llar.
Segueixo tenint molta por a les persones, però ara m'he fet molt amiga d'una d'elles, que ve a veure'm gairebé a diari, que m'acaricia, que juga amb mi, que em treu de passeig i la veritat és que m'agrada molt…però de la resta no me'n fio.



Ara estic començant a entendre que no em volen fer mal i que em volen ajudar, però és que ho vaig passar tan malament ,que el pànic s'apodera del meu cos i em paralitza. Sóc molt bona i mai faria mal a ningú, però em quedo encongida de la por i sense poder moure'm.
Segueixo aquí en la protectora, amb l'esperança que algú vegi mes allà de les meves pors, que tingui molta paciència i em vulgui donar l'oportunitat de confiar i de per fi tenir una família.
Mentre arribi aquest dia recorda que jo seguiré aquí…. esperant, ara sí, que em vegis

_________________________




Yo soy Lili, y esta es mi historia... y la de muchos otros perros maltratados y abandonados. Soy una mami valiente, tímida y sumisa al mismo tiempo..

Al contrario que muchos de mis compañeros yo prefiero que nadie se entere de que estoy , por eso me voy a mi rincón preferido, detrás de la caseta de las herramientas, donde muchas veces nadie se percata de mi existencia.

Estuve deambulando durante mas de dos años, sola y comiendo lo que encontraba por el campo. Un día me acerque un poco a una casa de campo, siempre manteniendo las distancias porque me daba mucho miedo la gente que veía a lo lejos. Un día ví que me dejaron un poco de comida, y al otro también. Así pude sobrevivir durante todo ese tiempo gracias a lo que encontraba en el campo y lo que me daban en la casa.

Un día, después de comer me entró mucho, mucho sueño,….. creo que me debieron poner algo en la comida y me desperté en un lugar desconocido,  cerrado por una gran valla . Había muchos perros alrededor mío que no paraban de ladrar y yo no entendía nada. Estaba aterrada por toda aquella gente que me miraba.

La verdad es que nunca me hicieron daño y me daban de comer pero yo no me fiaba porque ya me habían hecho mucho daño anteriormente.

A los dos meses una noche sentí muchos dolores, y di a luz a unos preciosos cachorros.   

Saqué fuerzas de flaqueza por mis pequeños, me determiné a sacarlos a todos adelante, y mis esfuerzos se vieron recompensados cuando uno a uno todos fueron encontrando hogar. Me alegro por ellos, sin embargo me he quedado sola, en un buen lugar, mucho mejor que la calle, pero con el ardiente deseo de conocer un hogar.

Sigo teniendo mucho miedo a las personas, pero ahora me he hecho muy amiga de una de ellas, que viene a verme casi a diario, que me acaricia, que juega conmigo, que me saca de paseo y la verdad es que me gusta mucho…pero del resto no me fío.

Ahora estoy empezando a entender que no me quieren hacer daño y que me quieren ayudar, pero es que lo pasé tan mal ,que el pánico se apodera de mi y me paraliza. Soy muy buena y nunca haría daño a nadie, pero me quedo encogida del miedo y sin poder moverme.

Sigo aquí en la protectora, con la esperanza de que alguien vea mas allá de mis miedos y me quiera dar la oportunidad de confiar y de por fin tener una familia.

Mientras llegue ese día recuerda que yo seguiré aquí…. esperando, ahora sí a que me veas.


 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos                                             

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on

Campanya solidària de recollida d' aliments pels peluts abandonats de Solsona

CAMPANYA RECOLLIDA D' ALIMENTS Vols ajudar als gossets sense llar de Solsona??? Aquest dissabte, 10 de desembre hi haurà campanya de recollida d'aliments i complements al supermercat MERCADONA de Solsona. És una bona manera de col.laborar i de posar el teu granet desorra. Els peludets ens necessiten!!!!   Moltíssimes gràcies per la vostra ajuda!!! 400 Kg de pinso i moltíssimes llaunes s' han recollit

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h