Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


JO TAMBÉ NECESSITO UNA LLAR.🏠
 
Fa uns dies els meus pares no deixaven de mirar-me amb tristesa, i els vaig sentir dir, que ens havíem de canviar de casa, estaven molt preocupats perquè no trobaven una casa per tota la família. No vaig entendre que volia dir això, quan sempre estàvem junts per anar a qualsevol lloc.
Jo estava molt trist perquè aquesta era la meva casa i la coneixia. Els meus pares seguien molt nerviosos i tristos cada vegada que em miraven. Durant aquests dies hi va haver molt moviment de coses a casa, cada vegada estava més buida, i a mi no em feien molt de cas, cosa que m'entristia.
En un d'aquests dies, vam anar de passeig en cotxe fins a arribar a una zona que desconeixia, molt apartada de casa meva, en el que no trobava cap olor coneguda.
Els meus pares no deixaven de plorar amb el rostre molt trist i jo els mirava sense entendre perquè estaven així, aleshores em van treure el collar. Jo que estava intrigat pels nous olors, vaig acotar el cap olorant tot al meu voltant i vaig aprofitar per deixar el meu senyal. Quan vaig alçar el cap, no els vaig veure. Vaig començar a buscar-los desesperadament, a cridar-los sense resultat. Estava espantat, no havia estat mai en aquell lloc, estava sol i no reconeixia cap olor o so. Estava sol.
Vaig voltar i voltar buscant als meus pares, fins a arribar a una zona on hi havia persones semblants als meus pares, però no vaig trobar res conegut per a mi. 
Tot d'una, unes persones es van acostar a mi amb el rostre somrient i una mica de menjar. Tenia gana, així que em vaig apropar i em van agafar. Vaig tenir molta por perquè no eren els meus pares i em van portar a un altre lloc que desconeixia. Aquest lloc, estranyament em sonava d'algun moment de la meva vida, hi havia molts gossos com jo, encara que de diferents mides, races i edats. Vaig comprendre amb el pas dels dies, que mai tornaria a veure als meus pares. Només vaig entendre que en aquell lloc, érem tots diferents però tots teníem alguna cosa en comú, buscàvem l'afecte i l'amor d'una família. Família que vam perdre, ens van abandonar o bé mai vam conèixer.
 
JO SÓC UNA VIDA, TINC DRET A VIURE I A SER ESTIMAT
 
(LA FALTA D'HABITATGES AMB DRET A TENIR ANIMALS 🐶🐱🐾🐕🐩🐈 ÉS ESCASSA, DONANT LLOC A L'ABANDONAMENT I A L'ESCASSETAT D'ADOPCIONS.)
 
                                        La imagen puede contener: perro y exterior

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

GOLFUS

EL GOLFUS és un mascle de uns 5 o 6 anys aproximadament. És un gos molt bo i noble i es comporta molt bé tant amb mascles com amb femelles, especialment amb femelles!!!! Ai Golgus que ets un " golfu"". Passeja molt bé amb la corretja. No porta gens be això d' estar a la protectora, quan veu que marxes sempre es queda plorant tot i que de mica en mica es va acostumant, pero ell vol estar amb gent i una família. Vols ser tú aquesta família? Tindràs un company de per vida. ADOPTAT!!!! Per fí el Golfus, ara Travis, ha trobat a la família que l'estima amb bojeria.Ens expliquen que es porta genial i que estàn encantats amb ell. Per fí el Golfus ha deixat de plorar. Que siguis molt feliç bonic. Mireu quines fotos i  ens ha enviat la família. Ja li ha cambiat l' expresió de la cara. Ara sí que es veu feliç. Gràcies família!! Golfus et desitgem el millor petit!!! 

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos