Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison



La imagen puede contener: gato


MANUAL BÀSIC PER A ADOPTANTS DE GATS
(Versió resumida del manual complet. Autoria original Laura Trillo Carmona de Terapia Felina. Resumit per ADAS)
1. LA TRIA DEL GAT
Enhorabona! Has escollit tenir un meravellós company que et donarà moltes alegries i experiències increíbles al llarg de la teva vida.
La decisió entre tots
La decisió de tenir un animal ha de ser acceptada per totes les persones que viuen a la llar que compartirà el gat, per a que sigui un membre més de la família i tots col.laborin en les seves cures i atencions.
Has de tenir en compte que un gat pot viure fins a 20 anys, en els que la vostra vida canviarà molt, però el gat sempre estarà amb vosaltres passi el que passi, heu de ser responsables i conseqüents i tenir-lo sempre amb vosaltres.
El millor de tot és que al seu costat aprendràs molt sobre tu mateix/a i la teva vida diària estarà sempre acompanyada d'un amic fidel.
El més important a l'hora d'escollir
Els gats de qualsevol edat s'adapten igual de bé a casa teva. Els gatets petits són irresistibles, però pensa que el primer any acostumen a ser petits terratremols imparables que requereixen molt de joc i persones amb experiència per a ensenyar-los, per exemple, a no mossegar ni esgarrapar-nos.
És ideal si t'emportes a un petit, emportar-te millor dos, perquè així els dos aprenen i juguen junts, a més seran inseparables de per vida.
El caràcter del gat no depèn del sexe que sigui ni la raça, cadascú té el seu propi caràcter, gusts i peculiaritats, com nosaltres cada gat és un món.
Caràcter
Això és el més important que hem de mirar a l'hora d'escollir el nostre futur gat. Hem de pensar com ens imaginem al nostre gat i sobre això basar la nostra el.lecció. És molt important que el caràcter i les necessitats del gat s'adaptin bé a nosaltres i al tipus d'entorn que li podem oferir.
Les persones que treballen a la protectora i les cases d'acollida que els cuiden els coneixen millor, explica'ls les teves necessitats i deixa't assessorar.
2. L'ARRIBADA A CASA. QUÈ FAIG?
Hem de tenir en compte vàries coses:
-Els gats són territorials, per això els costa acceptar un altre animal nou i cal fer les presentacions progressivament.
-Els gats són caçadors carnívors, per tant el seu menjar hauria d'estar a la seva disponibilitat tot el dia.
-Necessiten marcar el seu territori a diari, per això necessiten elements com els rascadors.
-Són animals nocturns, per això a vegades els gats es mostren més actius de nit.
-Acostumen a dividir el seu territori en diferents zones.
-Són sedentaris, per això els costa adaptar-se a un nou entorn i als canvis.
-Són rutinaris.
El gat necessita un "lloc segur"
Els gats van deixant diariament les seves feromones tant a casa com en nosaltres i en els altres animals que hi viuen mitjançant fregaments. Això tranquilitza i relaxa al gat, ja que l'ajuda a identificar el seu entorn com el seu propi territori.
Al arribar un gat a casa per primer cop, sigui de l'edat que sigui, hem d'acomodar-lo en una única habitació amb la porta tancada. Per al gat serà molt més fàcil adaptar-se. Col.locarem tots els elements imprescindibles en una habitació poc sorollosa i tranquil.la, posant el sorral en una punta i el menjar i l'aigua lluny. Les seves joguines i llocs de descans o rascadors també han d'estar en aquesta habitació. Després d'uns dies, el gat s'haurà acostumat a aquest lloc. Li obrirem la porta i el deixarem sortir a explorar la resta de la casa, sempre i quant no hi hagin altres animals. Alguns gats necessitaràn una semana i altres només un o dos dies. Ho sabrem quan entrem a l'habitació i el gat surt a rebre'ns i està tranquil. Vigila amb les finestres, tanca-les, així com la porta del carrer o del jardí. El gat anirà deixant les seves feromones a l'habitació i poc a poc a la resta de la casa fins que la consideri el seu territori completament.
Si hi ha altres animals
GATS.
La primera regla que hem de coneixer és: mai presentar un gat a un altre gat o gos lliurement i de cop! La presentació ha de ser en un moment en el que els gats estiguin tranquils, no hi hagi sorolls ni res estressant. La primera presentació la podem fer posant el gat nou en un transportí a la mateixa habitació i deixant entrar el nostre gat a l'habitació, sense obligar-lo, per a que olori tot i vegi al nou gat. El transportí serveix com a mesura de seguretat, ja que el més normal en aquesta situació és que es produeixin bufs, grunys i fins i tot que aixequin la pota per pegar-se.
També a vegades passa que el nostre gat al estar enfadat ens bufi a nosaltres o ens esgarrapi, hem d'entendre que el gat està tens en aquesta situació, no és res personal!
Si els gats estàn més o menys tranquils, podem esperar així uns 15 minuts, donant premis als dos gats. Si un dels gats s'estressa massa, hem d'acabar la sessió. Hem d'entendre que els gats són territorials i que normalment comencen les seves relacions amb altres animals a la defensiva.
Després d'uns dies fent aquestes sessions, quan veguem que els dos gats estan tranquils, ja no grunyen ni es bufen, aleshores podem obrir la porta del transportí i, sense obligar-lo, permetre que el gat nou surti a explorar. En aquesta situació es pot produir alguna persecució, però aleshores intervenim i intentem distreure la seva atenció.
Quan es gats ja estiguin junts, encara pot haver-hi un període de persecució, bufs, grunys, molt més lleus. Posar-los alguna cosa llaminera per menjar un o dos cops al dia i jugar amb els dos gats a la vegada. Hem aconseguit que es tolerin, ara intentem aconseguir que siguin amics.
GOSSOS.
El més important és l'actitud del gos. Comencem per donar-li un bon passeig al gos, així estarà menys nerviós. La primera presentació la podem fer amb el gat dintre del transportí. El normal és que el gat bufi i grunyeixi. Començarem amb el gos a una certa distància i l'aproparem poc a poc sense forçar la situació.
Si en aquesta primera sessió el gat està més o menys tranquil, les següents sessions podem deixar que el gat estigui lliure i tingui llocs alts a on pujar i sentir-se més segur. En totes les sessions de presentació el gos ha d'anar lligat i l'hem de premiar sempre que estigui tranquil.
És molt important no deixar al gos i al gat junts i sols durant els primers mesos, encara que ja es coneguin. Hem de tenir paciència, ja que tenim molts anys per davant per a que gaudim tots junts.
La nostra actitut: hem de tenir seguretat i ser positius, transmetent calma als animals i projectant energia positiva a la situació.
3. ELEMENTS IMPRESCINDIBLES A CASA
Zona de vida social i joc
És on el gat passarà la major part del temps. Has de tenir en compte que el gat farà vida a on esteu vosaltres, per la qual cosa la seva zona de vida social serà la mateixa que la vostra. És aquí on és efectiu posar un rascador ben alt i robust que substitueixi el que seria per a un gat en estat natural un arbre a on poder afilar les ungles i pujar per vigilar.
Apart d'això, el gat necessita estirar i tonificar els músculs, per això si li poses un rascador massa petit i el gat és adult, no podrà utilitzar-lo i anirà a un altre lloc.
També pots habilitar per al gat diferents alçades, posant estanteries buides a la paret o deixant algun espai lliure damunt d'un moble. Si tens gos a casa, pots posar el menjar del gat en alt en aquests llocs, així com una manta per a que dormi. Els gats fan poca vida al terra, prefereixen estar en alt.
El lloc del sol, imprescindible!
Els gats necessiten prendre el sol cada dia. Intenta trobar el lloc a on doni més temps el sol i posa allà un llitet o una manta pel gat.
Zona d'alimentació
L'aigua ha d'estar sempre disponible, neta i fresca, canviant-la a diari.
Zona d'eliminació
Hem de deixar una zona de la casa només com a lloc per a que el gat faci les seves necessitats,
a on col.locarem la safata de la sorra. Ha de ser un lloc poc o gens transitat i lluny de sorolls. El tipus de safata adequada es una gran i no gaire alta, de facil accés per al gat. Suggereixo començar amb una sorra sense perfum, el més natural possible i sobretot que no generi pols que pots ser perjudicial per al nostre gat. És qüestió de provar i trobar la que més li agradi al nostre gat.
La neteja de la safata ha de ser diaria, retirant les femtes cada día i canviant la sorra completament un cop a la semana o cada 2 semanes, depenent de quants gats la utilitzin i el tipus de sorra.
Si canviem la safata de lloc, l'hem d'ensenyar al gat, simplement portant-lo fins allà o col.locant-lo a la sorra, així ja sap on és i quan la necessiti anirà al seu lloc.
Compte amb les finestres i les sortides a l'exterior
Si vius en un pis, vigila amb les finestres, els gats són molt curiosos i acostumen a caure.
4. ALIMENTACIÓ
Els nostres gats d'interior segueixen sent carnivors purs i estan preparats per a autoadministrar-se el menjar. Els gats prefereixen menjar poca quantitat i molts cops al dia. Busca una botiga especialitzada i informa't en el teu veterinari de confiança sobre quina seria l'alimentació més addient per al teu gat, sobretot si necessita una dieta especial.
5. HIGIENE
Els gats tenen una eina molt util per autorentar-se ells mateixos: la llengua. No necessiten que els bañem ja que ells es netejen cada dia, sobretot després de menjar.
A no ser que el veterinari prescrigui els banys amb finalitats terapèutiques o que trobem un gat ple de greix de cotxe, per exemple, no s'han de rentar als gats.
Si és de pèl curt, pots raspatllar-lo un cop a la semana per eliminar el pèl mort i evitar així que es formin boles de pèl. Si és de pèl llarg, l'ideal seria 3-4 cops a la semana. També pots donar-los malta per ajudar-los a digerir les boles de pèl.
6. SALUT I IDENTIFICACIÓ
Sobre les vacunes i desparasitacions, cada veterinari té un protocol, així que millor pregunta al teu veterinari de confiança. Les ungles del gat no cal cuidar-les,el gat s'encarrega d'afilar-les. Però si les hi volem tallar, hem de saber que només s'han de tallar les puntes de les ungles, amb unes tisores especials i a ser possible que ho faci el veterinari.
Possibles símptomes d'una malaltia que no hem de deixar passar:
- El gat deixa de menjar o menja menys.
- El pèl del gat està brut o amb caspa constantment.
- Ha deixat de rentar-se.
- Està deshidratat.
- Té diarrea o sang a les femtes, amb o sense moc.
- Té lleganyes.
- Té mocs i/o estornuda molt.
- Ha deixat de saltar.
- Es renta compulsivament una part del seu cos.
- De sobte es mostra agressiu si intentem tocar-lo en una zona en concret.
- Ha deixat de venir a saludar-nos quan arribem a casa.
- Orina fora de la safata de la sorra, en superficies horitzontals.
- Al orinar, miola o obre molt la boca, símptomes de dolor.
- Va molt a orinar, però orina poca quantitat.
- Es torna maldestre, camina enganxat a la paret o es cau.
- Té clapes arrodonides, ferides a la pell o al.lopècia.
- Té les orelles caigudes o ferides rera les orelles.
- Té dificultat per respirar o atacs d'asma.
- No aixeca la cua ni la mou.
- Miola constantment quan està sol.
- Vomits constants, babes.
- No realitza els seus estiraments diaris.
- Tercera parpella visible.
Microxip
S'aconsella posar-lo sempre. Encara que siguin gats d'interior, un trasllat al veterinari o qualsevol viatge amb el gat ja és sortir de casa i pot passar qualsevol cosa durant aquest trajecte i el gat es pot perdre. Si va identificat hi ha moltes probabilitats de tornar-lo a trobar.
7. JOC
No hem de jugar mai amb les nostres mans, sempre hem de tenir joguines i no necessariament comprades: pilotes de paper d'alumini, fulles d'arbre seques, caixes de acrtró amb forats...
Les joguines per al gat han de ser sobretot lleugeres.
Un gat domèstic ben alimentat pot caçar preses i després no menjar-se-les, sino portar-nos-les, moment en el qual no ens hem d'enfadar ja que és una ofrena preciosa.
Jocs que generen problemes de comportament en el gat
És contraproduent jugar amb les nostres mans amb el gat, ja que això genera problemes més endavant en el gat quan és adult.
Quan el gat passa del mes als dos mesos d'edat, passa per una fase d'aprenentatge molt important: l'autocontrol i l'intensitat de la mossegada. Això ho acostumen a aprendre a través de jocs amb els seus germans i la seva mare, per això és ideal que el gatet visqui amb la seva família fins als dos mesos i mig d'edat o amb altres gats que l'ensenyin.
Si ens mossega, no hem de moure la mà i hem de cridar, demostrant-li així que ens està fent mal. Això ho fan els seus germanets quan juguen entre ells. Quan ens deixi anar, hem de retirar la mà o el peu tranquilament i desviar la seva atenció cap a un altre tipus de joc. Aquest crit només l'hem de realitzar quan es tracti d'un joc, mai si un gat ens està agredint per un altre motiu.
Cal respectar l'espai vital del gat i no agobiar-lo quan no vol ser acariciat o agafat en braços.
8. CONSELLS PER A MILLORAR LA RELACIÓ AMB EL TEU GAT
Si vols tenir una bona relació amb el teu gat, aprèn quins són els moments per jugar i fer caricies i quins són per deixar-lo tranquil. Això és el primer que cal ensenyar als nostres fills per a que la seva relació amb els gats sigui pacífica i respectuosa.
Manipulació
Si has adoptat un gatet petit, és important que practiquis a manipular-lo amb molta suavitat i sense agobiar-lo, en moments en que estigui tranquil. Els moments de joc i nervis són per a desgastar energia, si en aquell moment intentem agafar-lo en braços o manipular-lo se sentirà oprimit i pot ser que l'espantem o surti corrents.
Si al agafar al teu gatet li fas mal, pots originar que per a ell sigui traumàtic i creixi amb por a que l'agafin. Tingues cura de no fer-li mal i ser molt respectuós a l'hora de manipular-lo. Ens ajudarà a que quan toqui portar-lo al veterinari per a ell sigui menys estressant quan l'hagin de mirar les orelles, treure-li sang, etc.
Quan el tinguis en braços i el vulguis deixar anar, porta'l fins al terra i deixa'l allà, en comptes de deixar-lo anar desde una distància massa alta, es pot fer mal i espantar-se.
Moments per a caricies
Si comença a moure la punta de la cua o la cua sencera i tira les orelles cap endarrera, deixa d'acariciar-lo al moment i deixa'l tranquil. Quan un gat dóna cops al terra amb la cua, és que se sent incòmode.
El càstig és innecessari i contraproduent
Si el nostre gat presenta algún problema de comportament, el més habitual és que es trobi malament o tingui massa estrés. En cap cas el castig resol un problema, sino que sempre l'empitjora.
Cal comprendre quins són els comportaments naturals dels gats per a saber si realment és un problema de comportament o és una cosa en la que no podem intervenir. Per exemple, no podem castigar que el nostre gat puji damunt de les taules o les estanteries, que rasqui el sofà o ens robi el menjar. Tots aquests són comportaments naturals del gat i cal comprendre'ls i en segons quins casos posar solucions naturals per a ell.
Ja hem parlat de que els gats prefereixen fer vida a les altures, per tant, com farem entendre a un gat que no pot pujar a cap lloc? Si el gat rasca el sofà. probablement és perque no tenim un bon rascador o no està al lloc correcte.
Si apliquem un castig, crearem en el gat por i frustració, en comptes de comprensió i educació.
Gats molt tímids o espantadissos
Si el teu gat té molta por o està amagat, intenta treure'l d'aquesta situació "sobornant-lo": menjar irresistible o joc, alguna cosa positiva que faci que surti per sí mateix, no a la força. No vagis cap a ell de front sino de costat o d'esquena i per un lateral, posa't de genolls o estira't i evita mirar-lo fixament.
9. SOBRE EMBARAÇ I TOXOPLASMOSIS
Has adoptat un gat i potser en un temps decideixis tenir un fill, és aleshores quan sentiràs la paraula Toxoplasmosis constantment, per part de metges i família. Abans de que et posin por amb històries falses o exagerades, és preferible que tinguis tota la informació a mode de prevenció.
Què és la Toxoplasmosis?
És una malaltia infecciosa, originada per un protozoo paràsit que es diu Toxoplasma gondii i causa problemes greus, sobretot al fetus. Es transmet d'animals a humans i els gats són l'únic hoste definitiu per a aquest parasit. Aquests parasits es troben sobretot al terra i acostumen a transmetre-la els rosegadors o els ocells. Les persones que treballen la terra o jardins també es poden infectar.
Si el teu gat no caça ni menja animals vius, sino pinso o carn ben cuita, no hi ha cap problema. I si ho fes, durant l'embaraç s'hauria d'evitar.
Un gat infectat amb el parasit l'incuba durant un període de entre 3 i 20 dies i durant 1 mes l'excreta amb les femtes. Aquestes femtes han d'estar exposades a l'aire lliure 24-48h per a que siguin infeccioses, cosa que no pasa ja que netejem les femtes dels gats a diari. A més, per a contagiar-te necesites tocar les femtes amb les mans i portar-les a la boca. Bastant improbable!
Resumint
-Gats que menjen pinso i viuen a casa amb nosaltres no contrauen ni contagien la Toxoplasmosis.
-SI encara tens dubtes, et pots fer el test de Toxoplasmosis. Si l'has passat, no la tornaràs a contraure. Al gat també se li poden fer les proves i igualment si l'ha passat, ja no tornarà a tenir-la ni et contagiarà mai.
-Intenta netejar la safata de la sorra amb guants i rentar-te les mans després.
-El millor que pots fer és no menjar carn o cuinar-la molt bé i rentar bé les verdures i tot el que mengis, només així evitaràs la Toxoplasmosis.
-Hi ha dones que passen la Toxoplasmosis durant l'embaraç per haver menjat verdura mal rentada o carn poc cuinada, embututs, etc. però si té gat a casa, totes les mirades i la culpa van a ell, però probablement no hagi tingut res a veure.
-No abandonis al teu millor amic i company per una cosa que mai passarà. Si t'omplen el cap d'històries de por, sigues intel.ligent i informa't millor i de primera mà.
Què aportarà el gat al teu embaraç
Els gats són animals protectors de la casa i de les nostres energies. Als gats acostuma a agradar-los dormir sobre la teva panxa quan estàs embaraçada i ronronejar. Això, tant per a tu com per al teu nadó és molt beneficiós.
Gats i nadons són compatibles
Ser mare és una de les responsabilitats més grans de la nostra vida, no podem ser mares amb una irresponsabilitat tan greu com la d'abandonar a un company que depèn de nosaltres. Per a ser una mare responsable, has de ser-ho també amb els teus animals. A més, els nens que es crien amb animals són més sociables i feliços.
Problemes de comportament del gat quan neix el nadó
Aquest estrès normalment és causat pel propi propietari del gat, conscient o inconscientment. Per exemple, per al gat és molt important el seu territori i olor, si comencem a tancar-li portes pot ocasionar que el teu gat se senti estressat al no poder marcar amb feromones aquella zona sense explorar.
Un altre exemple, canvi d'hàbits per part nostra. De jugar molt amb el gat, tenir rutines diaries amb ell, a oblidar-nos completament d'ell. Els gats no tenen gelos, ni enveja, ni odi (tot això és humà), però el que nota és que les seves rutines s'han trencat i és un animal molt rutinari.
Arribar a casa amb el meu nadó, com li presento al gat?
Se li pot anar portant al gat roba amb la olor del nadó per a que el vagi reconeixent. Cal tenir en compte una cosa molt important, per al gat, un nadó humà no és igual que un humà adult. Per això pot ser que en alguna ocasió li tingui por. Però si actuem amb naturalitat i li traiem importància, comprovarem que poc a poc, el gat s'interessa per aquest nou company.
10. SÍMPTOMES D'ESTRÈS O POSSIBLES PROBLEMES DE CONDUCTA
Has de tenir en compte que el gat no té intenció ni fa res per a perjudicar-nos. Sempre que es presenti un problema de comportament, pensa que és el gat el que té el problema i que necessita ajuda per resoldre'l.
Si us plau, no renyis ni castiguis cap comportament, encara que trobis al teu gat fent pipí a un lloc on no ho ha de fer i notis que t'enfades. Intenta canviar la teva percepció i entén que té un problema, no ho fa per fastidiar a ningú.
Per altra banda, si el teu gat té comportaments agresius, cal diferenciar l'agressivitat dels jocs descontrolats. El normal és que el gat no mossegui fort ni es comporti amb violència contra ningú. Si ho fa, pot ser conseqüència d'haver jugat amb les mans amb ell molt bruscament, haver estat un gat al que han castigat físicament, un gat molt insegur o estressat, por o situació traumàtica, fins i tot algún dolor físic o malestar.
¡Tots els problemes tenen solució! Amb paciència, comprenssió, amor i constància conseguirem solucionar-ho. Ajuda al teu gat igual que ajudaries a qualsevol dels teus amics.
Des de Terapia Felina us desitjo una llarga i meravellosa vida junts, plena d'anècdotes boniques i inoblidables.
Si tens qualsevol dubte o suggerència sobre aquest manual, si necessites ajuda amb l'adaptació del teu gat o assessorament sobre la seva cura o si vols assistir als cursos i tallers de Terapia Felina per a millorar el teu coneixement sobre els gats, posa't en contacte:
Laura Trillo Carmona TERAPIA FELINA
laura@terapiafelina.com
652 92 78 30

Comentaris

  1. Hola,tenim dues gatetes de gairebe 1 any,i la mes gran es una mica "agresiva"quan juga amb la mes petita,es porten un parell de mesos,li marca molt els seus llocs,ja he llegit que no s'han de castigar i em sembla molt be(les estimem amb bogeria)pero com hem d'ensenyar-li a jugar mes suau.
    Moltes gracies,feu molt bona feina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos                                             

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on

Campanya solidària de recollida d' aliments pels peluts abandonats de Solsona

CAMPANYA RECOLLIDA D' ALIMENTS Vols ajudar als gossets sense llar de Solsona??? Aquest dissabte, 10 de desembre hi haurà campanya de recollida d'aliments i complements al supermercat MERCADONA de Solsona. És una bona manera de col.laborar i de posar el teu granet desorra. Els peludets ens necessiten!!!!   Moltíssimes gràcies per la vostra ajuda!!! 400 Kg de pinso i moltíssimes llaunes s' han recollit

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h