Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


NO COMPRIS, ADOPTA !. UN AMIC NO ES COMPRA!


                                                                                                Font: blog.gudog.com/no-compres-adopta/
 
España és, al costat de França, el país europeu amb major nombre d'abandó d'animals. En total, uns 200.000 gossos i gats són abandonats cada any, i aquesta xifra va augmentant cada any, a diferència de França, que cada any va reduint considerablement aquesta xifra. (Fa 30 anys hi havia fins a 400.000 animals abandonats).

Què oferirà el 2015 als animals al nostre país?

Bé, com cada Nadal, la compra compulsiva de cadells en les botigues d'animals seguirà existint, a diferència d'altres països on s'ha prohibit l'exposició i venda de gossos i gats. Tan sol la cadena Kiwoko ha deixat de vendre gossos i gats en les seves botigues, canviant aquesta opció per fomentar l'adopció de gossos. Només aquest any han aconseguit trobar família a 2.000 gossos!

Desde A.D.A.S et convidem al fet que tu també pensis en l'adopció abans que en la compra de gossos en botigues.
No compris, Adopta!

Acollir un gos dins de la família és una decisió digna de meditar, i que no s'ha de prendre a la lleugera. Més enllà de l'alegria que aquests amics de quatre potes poden portar a la família, cal pensar abans en la responsabilitat que tenir un gos comporta, comptar amb els recursos necessaris per alimentar al gos, portar-lo al veterinari i poder passar amb ell tot el temps que necessita.

La primera de les responsabilitats que hem d'assumir és una promesa al nostre nou company: ell viurà de 8 a 20 anys, que a més passaran massa ràpid. Així que prometem-li que mai li abandonarem, és igual la situació per la qual estiguem passant, és igual on vulguem viatjar, o els capritxos que vulguem tenir no compatibles amb tenir un gos. Si no pots prometre-li això abans de portar-lo a casa, no ho facis.

Adoptar un gos et garanteix que podràs comptar amb l'ajuda de l'equip de voluntaris de la protectora, que t'ajudarà i guiarà durant tot el procés d'adopció, a més d'aconsellar-te i assessorar-te quan tinguis dubtes.

Adoptar un gos és el millor regal que podem donar al nostre nou amic, corregint els errors d'altres humans capritxosos i inconscients que van decidir, per una raó o una altra, trencar aquesta promesa.

 Adoptar implica que el teu desig d'acollir un gos no estigui subjecte a una raça específica, sinó a l'amor que donaràs i rebràs, i també al teu desig de salvar una vida i obrir-li les portes de la teva casa. De la seva casa.

 No compris, Adopta

Tots els gossos poden petir l'abandó, independentment de la seva grandària, raça o condició, però els gossos negres són víctimes dels quals molts professionals ja han batejat com “la síndrome del gos negre”. El cinema ha pogut influir notablement en la percepció que les persones tenen dels gossos negres, que han representat pel·lícules de terror com  El Gos de Baskerville, mentre que gossos amb pelatge clar s'han dedicat a salvar a l'humà en repetides ocasions, com a Ullal Blanc o Lassie.

Si realment no t'importa el color del pèl del teu nou amic, has de saber que els gossos negres sofreixen especialment l'abandó i t'agrairan infinitament que els portis amb tu a casa.

Qui pot dir que els gossos negres són lletjos?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!