Salta al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


La Història de la Telma i la Louise

La Telma i la Louise, dues germanetes abandonades juntes en una carretera. La Louise estava be però la Telma presentava múltiples lesions de pell i picors.


Però igual que les protagonistes de la pel·lícula, el seu lloc estava en la carretera…. es van escapar aquest mateix dia i després de buscar-les, van tornar a aparèixer dies més tard en el mateix punt de la carretera.

Per sort, tornen a estar amb nosaltres.
Aquest era láspecte de Telma. Té una titulació alta de Leishmania i alteracions en la seva proteinograma, afortunadament el seu ronyó, fetge… estan sans amb el que el seu pronòstic és millor.


 Està amb un tractament diari a força d' injeccions i pastilles, en un mes veurem resultats, si no acaba de millorar com esperem, haurà de passar a un tractament més costós.
 Aquests són els seus informes:

Louise estava molt millor i es va quedar en la protectora. Telma va trobar una casa d'acolliment ja que en el seu estat no podia estar en la protectora i fins que no estigui més recuperada no pot passar a adopció.













Són unes gossetes que de seguida ens van robar el cor. Unes gossetes dolces, agraïdes i molt nobles. De seguida la Louise va trobar una adopció i Telma continúa a  la seva casa d'acolliment, que ja ens ha dit en repetides ocasions que és una gossa excepcional i no creuen que puguin desprendre's d'ella.
És molt possible que l'adoptin.

Tan aviat succeeixi ho informarem en aquest blog, tot i que estem convençuts que així serà.
Una història preciosa de dues germanes que van ser abandonades però que el destí els esperava una vida molt millor.

Per fi, ja podem dir també que la Telma ESTÀ ADOPTADA!!!

Gràcies família!!! La seva casa d'acolliment no ha pogut deixar-la anar. Ara comença  la seva nova vida. Felicitats Telma.




Comentaris

  1. Si la Telma està preciosa. Ha fet un canvi espectacular, gràcies a les cures i la dedicació de la seva casa d'acolliment. La Louise, ens comenta la família que està també molt bé. Tan aviat com tinguem fotos les publicarem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La importància d'identificar i censar el nostre animal

  La identificació dels animals és una eina fonamental per fomentar la tinença responsable d'animals, evitar les pèrdues i combatre l’abandonament. La identificació amb microxip, la xapa identificativa i el cens municipal són obligatoris a tot Catalunya.    Un cop identificat l’animal es dona d’alta al Registre General d´Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya (ANICOM), segons el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril de protecció d’animals en els seus articles 14 i 15. El microxip és el DNI de l’animal de companyia i la millor manera de poder-lo recuperar en cas de pèrdua. La probabilitat de trobar un animal de companyia perdut és d'un 90% si està identificat i en cas que no ho estigui aquest xifra es reduiex al 15%. Els beneficis de la identificació Senzilla i ràpida col·locació . - El microxip és de grandària similar a un gra d'arròs i s'instal·la amb un aplicador estèril i de manera subcutània a l’animal, sense necess...

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on ...
CARTA DE NAVIDAD!!! 📝 🎅 Estos mininos tan simpáticos han escrito la carta de Navidad y solo piden un hogar, una familia que los quiera. Estos dos hermanitos machos son todavía unos cachoritos que no conocen lo que es un árbol de Navidad   🎄 . Actualmente están en una casa de acogida temporal, pero el tiempo se agota. Serás tu quien le des la oportunidad de tener un hogar? Contacto: adasolsona@ gmail.com /   629 30 28 20 Cristina (whatsapp) # adopcionesresponsables   # felinosfelices   # felicesfiestas                                               

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide...
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos