Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se puede encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que muchos de nuestros peludos como Colega, otro perro callejero sin conocer un hogar tenga la oportunidad de conocer a esa persona que le de esa felicidad antes de que muera en la protectora.

 La imagen puede contener: perro La imagen puede contener: perro La imagen puede contener: perro e interior                                                     La imagen puede contener: perro

Comentaris

  1. Bon dia, el meu nom és Neus, estic buscant un gosset o gosseta com el de aquesta foto crec que és diu Colega. Sèrie possible parlar amb vosaltres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Truca'n al 674288720 o bé contacta amb nosaltres al email adasolsona@gmail.com

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos                                             

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on

Campanya solidària de recollida d' aliments pels peluts abandonats de Solsona

CAMPANYA RECOLLIDA D' ALIMENTS Vols ajudar als gossets sense llar de Solsona??? Aquest dissabte, 10 de desembre hi haurà campanya de recollida d'aliments i complements al supermercat MERCADONA de Solsona. És una bona manera de col.laborar i de posar el teu granet desorra. Els peludets ens necessiten!!!!   Moltíssimes gràcies per la vostra ajuda!!! 400 Kg de pinso i moltíssimes llaunes s' han recollit

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h