Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


JO TAMBÉ NECESSITO UNA LLAR.🏠
 
Fa uns dies els meus pares no deixaven de mirar-me amb tristesa, i els vaig sentir dir, que ens havíem de canviar de casa, estaven molt preocupats perquè no trobaven una casa per tota la família. No vaig entendre que volia dir això, quan sempre estàvem junts per anar a qualsevol lloc.
Jo estava molt trist perquè aquesta era la meva casa i la coneixia. Els meus pares seguien molt nerviosos i tristos cada vegada que em miraven. Durant aquests dies hi va haver molt moviment de coses a casa, cada vegada estava més buida, i a mi no em feien molt de cas, cosa que m'entristia.
En un d'aquests dies, vam anar de passeig en cotxe fins a arribar a una zona que desconeixia, molt apartada de casa meva, en el que no trobava cap olor coneguda.
Els meus pares no deixaven de plorar amb el rostre molt trist i jo els mirava sense entendre perquè estaven així, aleshores em van treure el collar. Jo que estava intrigat pels nous olors, vaig acotar el cap olorant tot al meu voltant i vaig aprofitar per deixar el meu senyal. Quan vaig alçar el cap, no els vaig veure. Vaig començar a buscar-los desesperadament, a cridar-los sense resultat. Estava espantat, no havia estat mai en aquell lloc, estava sol i no reconeixia cap olor o so. Estava sol.
Vaig voltar i voltar buscant als meus pares, fins a arribar a una zona on hi havia persones semblants als meus pares, però no vaig trobar res conegut per a mi. 
Tot d'una, unes persones es van acostar a mi amb el rostre somrient i una mica de menjar. Tenia gana, així que em vaig apropar i em van agafar. Vaig tenir molta por perquè no eren els meus pares i em van portar a un altre lloc que desconeixia. Aquest lloc, estranyament em sonava d'algun moment de la meva vida, hi havia molts gossos com jo, encara que de diferents mides, races i edats. Vaig comprendre amb el pas dels dies, que mai tornaria a veure als meus pares. Només vaig entendre que en aquell lloc, érem tots diferents però tots teníem alguna cosa en comú, buscàvem l'afecte i l'amor d'una família. Família que vam perdre, ens van abandonar o bé mai vam conèixer.
 
JO SÓC UNA VIDA, TINC DRET A VIURE I A SER ESTIMAT
 
(LA FALTA D'HABITATGES AMB DRET A TENIR ANIMALS 🐶🐱🐾🐕🐩🐈 ÉS ESCASSA, DONANT LLOC A L'ABANDONAMENT I A L'ESCASSETAT D'ADOPCIONS.)
 
                                        La imagen puede contener: perro y exterior

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!