JO TAMBÉ NECESSITO UNA LLAR.🏠
Fa uns dies els meus pares no deixaven de mirar-me amb tristesa, i els vaig sentir dir, que ens havíem de canviar de casa, estaven molt preocupats perquè no trobaven una casa per tota la família. No vaig entendre que volia dir això, quan sempre estàvem junts per anar a qualsevol lloc.
Jo estava molt trist perquè aquesta era la meva casa i la coneixia. Els meus pares seguien molt nerviosos i tristos cada vegada que em miraven. Durant aquests dies hi va haver molt moviment de coses a casa, cada vegada estava més buida, i a mi no em feien molt de cas, cosa que m'entristia.
En un d'aquests dies, vam anar de passeig en cotxe fins a arribar a una zona que desconeixia, molt apartada de casa meva, en el que no trobava cap olor coneguda.
Els meus pares no deixaven de plorar amb el rostre molt trist i jo els mirava sense entendre perquè estaven així, aleshores em van treure el collar. Jo que estava intrigat pels nous olors, vaig acotar el cap olorant tot al meu voltant i vaig aprofitar per deixar el meu senyal. Quan vaig alçar el cap, no els vaig veure. Vaig començar a buscar-los desesperadament, a cridar-los sense resultat. Estava espantat, no havia estat mai en aquell lloc, estava sol i no reconeixia cap olor o so. Estava sol.
Els meus pares no deixaven de plorar amb el rostre molt trist i jo els mirava sense entendre perquè estaven així, aleshores em van treure el collar. Jo que estava intrigat pels nous olors, vaig acotar el cap olorant tot al meu voltant i vaig aprofitar per deixar el meu senyal. Quan vaig alçar el cap, no els vaig veure. Vaig començar a buscar-los desesperadament, a cridar-los sense resultat. Estava espantat, no havia estat mai en aquell lloc, estava sol i no reconeixia cap olor o so. Estava sol.
Vaig voltar i voltar buscant als meus pares, fins a arribar a una zona on hi havia persones semblants als meus pares, però no vaig trobar res conegut per a mi.
Tot d'una, unes persones es van acostar a mi amb el rostre somrient i una mica de menjar. Tenia gana, així que em vaig apropar i em van agafar. Vaig tenir molta por perquè no eren els meus pares i em van portar a un altre lloc que desconeixia. Aquest lloc, estranyament em sonava d'algun moment de la meva vida, hi havia molts gossos com jo, encara que de diferents mides, races i edats. Vaig comprendre amb el pas dels dies, que mai tornaria a veure als meus pares. Només vaig entendre que en aquell lloc, érem tots diferents però tots teníem alguna cosa en comú, buscàvem l'afecte i l'amor d'una família. Família que vam perdre, ens van abandonar o bé mai vam conèixer.
Tot d'una, unes persones es van acostar a mi amb el rostre somrient i una mica de menjar. Tenia gana, així que em vaig apropar i em van agafar. Vaig tenir molta por perquè no eren els meus pares i em van portar a un altre lloc que desconeixia. Aquest lloc, estranyament em sonava d'algun moment de la meva vida, hi havia molts gossos com jo, encara que de diferents mides, races i edats. Vaig comprendre amb el pas dels dies, que mai tornaria a veure als meus pares. Només vaig entendre que en aquell lloc, érem tots diferents però tots teníem alguna cosa en comú, buscàvem l'afecte i l'amor d'una família. Família que vam perdre, ens van abandonar o bé mai vam conèixer.
JO SÓC UNA VIDA, TINC DRET A VIURE I A SER ESTIMAT
(LA FALTA D'HABITATGES AMB DRET A TENIR ANIMALS 🐶🐱🐾🐕🐩🐈 ÉS ESCASSA, DONANT LLOC A L'ABANDONAMENT I A L'ESCASSETAT D'ADOPCIONS.)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada