Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


 
Tots els gossos, gats i fures, OBLIGATÒRIAMENT han d'estar identificats amb microxip i censats a l'ajuntament del municipi on visquin però a Catalunya n’hi ha dos tipus:
AIAC O ANICOM?
L’ANICOM: obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. No està connectat a la REIAC i recentment s'ha vinculat a l’Europetnet.
l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. Està connectat a la REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañía) i a l’Europetnet.
Els xips que es registren directament a l’ANICOM no són diferents als que es registren a l’AIAC, no existeixen “xips ANICOM”.
En cas que les protectores o els centres veterinaris adquireixin microxips a empreses o distribuïdors farmacèutics, aquests xips poden no quedar registrats a l’AIAC, a menys que el propietari decideixi donar-los d’alta en ambdues bases de dades (l’alta a l’AIAC sol comportar una despesa econòmica d’entre 40 i 80 €).
L'ús de l’ANICOM és gratuït per a tots els usuaris.
Ignasi Rodríguez, cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.
Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”
Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.
Quan una persona perd el seu animal ho ha de notificar obligatòriament a l’ajuntament on està censat l’animal. En cas que sigui fora de l’horari laboral, si el xip consta a l’ANICOM es pot avisar la Policia Local del municipi o bé, al Control Central del Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00), que activarà la casella de perdut.
ÉS MOLT IMPORTANT RECORDAR ACTUALITZAR LES DADES EN CAS DE CANVI DE DOMICILI O CANVI DE Nº DE TELÈFON DE CONTACTE.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

GOS NOU A CASA? AQUÍ TENS ALGUNS CONSELLS

Font : http://www.sienteatuperro.com/un-perro-adoptado-en-casa/ Un article molt interessant i molt útil de l' ensinistradora canina Miriam Sainz. És encoratjador veure com hi ha gent amb un gran cor preocupats pel benestar dels animals, que es decideix per anar a a doptar un dels molts milers de gossos/as que esperen una oportunitat en una protectora o alberg. No obstant això, tenir un gran cor no serveix massa quan no es té el coneixement adequat de què fer amb el nouvingut… En moltes ocasions la gent confon haver obert el seu cor a un gos adoptat amb l'obligació per part del pelut de donar el seu amor incondicionalment des del minut un, i no és així – o no té per què ser-ho. En primer lloc, quan vagis a escollir un gos en adopció , hauries de visitar diverses vegades el lloc, interactuar amb el gosset i aconseguir que et reconegui i se senti còmode amb tu . Si tens la possibilitat, seria bo poder-lo treure a fer una passejada, apropar-lo al cotxe on ...
MANUAL BÀSIC PER A ADOPTANTS DE GATS (Versió resumida del manual complet. Autoria original Laura Trillo Carmona de Terapia Felina. Resumit per ADAS) 1. LA TRIA DEL GAT Enhorabona! Has escollit tenir un meravellós company que et donarà moltes alegries i experiències increíbles al llarg de la teva vida. La decisió entre tots La decisió de tenir un animal ha de ser acceptada per totes les persones que viuen a la llar que compartirà el gat, per a que sigui un membre més de la família i tots col.laborin en les seves cures i atencions. Has de tenir en compte que un gat pot viure fins a 20 anys, en els que la vostra vida canviarà molt, però el gat sempre estarà amb vosaltres passi el que passi, heu de ser responsables i conseqüents i tenir-lo sempre amb vosaltres. El millor de tot és que al seu costat aprendràs molt sobre tu mateix/a i la teva vida diària estarà sempre acompanyada d'un amic fidel. El més important a l'hora d'escollir Els gats de qualsevol ed...
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much...
COOPER VOL TROBAR UNA LLAR PER ANY NOU!!!   Aquest pelut es COOPER, un gosset jovenet d'atura que va arribar molt brut i al pél molt enmaranyat. Després de tractar algunes ferides que tenia i haver-li arreglat una mica el pel, ara es un altre. Ben alegre i carinyos, obedient i molt simpátic. Arà vol passar el Nadal i començar el any nou en una familia que le estimi i li doni una llar calent ple d'amor i carinyo. Seràs tu qui li donarà aquesta oportunitat? Contacte: 674288720/adasolsona@gmail.com @ Associació en Defensa dels Animals de Solsona