Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


Aquesta preciositat és la Lana. És una de les gosstes més dolces que ens hem trobat mai i es porta molt bé amb la resta de la colla. És noble i tranquil.la. Un autentic amor de gosseta! Està esperant una oportunitat de ser feliç amb una famil.lia que l'estimi... seras tu?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much
2 comentaris
Més informació
MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
1 comentari
Més informació
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h
Publica un comentari a l'entrada
Més informació