Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


 
Tots els gossos, gats i fures, OBLIGATÒRIAMENT han d'estar identificats amb microxip i censats a l'ajuntament del municipi on visquin però a Catalunya n’hi ha dos tipus:
AIAC O ANICOM?
L’ANICOM: obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. No està connectat a la REIAC i recentment s'ha vinculat a l’Europetnet.
l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. Està connectat a la REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañía) i a l’Europetnet.
Els xips que es registren directament a l’ANICOM no són diferents als que es registren a l’AIAC, no existeixen “xips ANICOM”.
En cas que les protectores o els centres veterinaris adquireixin microxips a empreses o distribuïdors farmacèutics, aquests xips poden no quedar registrats a l’AIAC, a menys que el propietari decideixi donar-los d’alta en ambdues bases de dades (l’alta a l’AIAC sol comportar una despesa econòmica d’entre 40 i 80 €).
L'ús de l’ANICOM és gratuït per a tots els usuaris.
Ignasi Rodríguez, cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.
Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”
Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.
Quan una persona perd el seu animal ho ha de notificar obligatòriament a l’ajuntament on està censat l’animal. En cas que sigui fora de l’horari laboral, si el xip consta a l’ANICOM es pot avisar la Policia Local del municipi o bé, al Control Central del Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00), que activarà la casella de perdut.
ÉS MOLT IMPORTANT RECORDAR ACTUALITZAR LES DADES EN CAS DE CANVI DE DOMICILI O CANVI DE Nº DE TELÈFON DE CONTACTE.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
MANUAL BÀSIC PER A ADOPTANTS DE GATS (Versió resumida del manual complet. Autoria original Laura Trillo Carmona de Terapia Felina. Resumit per ADAS) 1. LA TRIA DEL GAT Enhorabona! Has escollit tenir un meravellós company que et donarà moltes alegries i experiències increíbles al llarg de la teva vida. La decisió entre tots La decisió de tenir un animal ha de ser acceptada per totes les persones que viuen a la llar que compartirà el gat, per a que sigui un membre més de la família i tots col.laborin en les seves cures i atencions. Has de tenir en compte que un gat pot viure fins a 20 anys, en els que la vostra vida canviarà molt, però el gat sempre estarà amb vosaltres passi el que passi, heu de ser responsables i conseqüents i tenir-lo sempre amb vosaltres. El millor de tot és que al seu costat aprendràs molt sobre tu mateix/a i la teva vida diària estarà sempre acompanyada d'un amic fidel. El més important a l'hora d'escollir Els gats de qualsevol ed
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos                                             

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h