Salta al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


 
Tots els gossos, gats i fures, OBLIGATÒRIAMENT han d'estar identificats amb microxip i censats a l'ajuntament del municipi on visquin però a Catalunya n’hi ha dos tipus:
AIAC O ANICOM?
L’ANICOM: obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. No està connectat a la REIAC i recentment s'ha vinculat a l’Europetnet.
l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. Està connectat a la REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañía) i a l’Europetnet.
Els xips que es registren directament a l’ANICOM no són diferents als que es registren a l’AIAC, no existeixen “xips ANICOM”.
En cas que les protectores o els centres veterinaris adquireixin microxips a empreses o distribuïdors farmacèutics, aquests xips poden no quedar registrats a l’AIAC, a menys que el propietari decideixi donar-los d’alta en ambdues bases de dades (l’alta a l’AIAC sol comportar una despesa econòmica d’entre 40 i 80 €).
L'ús de l’ANICOM és gratuït per a tots els usuaris.
Ignasi Rodríguez, cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.
Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”
Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.
Quan una persona perd el seu animal ho ha de notificar obligatòriament a l’ajuntament on està censat l’animal. En cas que sigui fora de l’horari laboral, si el xip consta a l’ANICOM es pot avisar la Policia Local del municipi o bé, al Control Central del Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00), que activarà la casella de perdut.
ÉS MOLT IMPORTANT RECORDAR ACTUALITZAR LES DADES EN CAS DE CANVI DE DOMICILI O CANVI DE Nº DE TELÈFON DE CONTACTE.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much...

La Història de la Telma i la Louise

La Telma i la Louise , dues germanetes abandonades juntes en una carretera. La Louise estava be però la Telma presentava múltiples lesions de pell i picors. Però igual que les protagonistes de la pel·lícula, el seu lloc estava en la carretera…. es van escapar aquest mateix dia i després de buscar-les, van tornar a aparèixer dies més tard en el mateix punt de la carretera. Per sort, tornen a estar amb nosaltres. Aquest era láspecte de Telma. Té una titulació alta de Leishmania i alteracions en la seva proteinograma, afortunadament el seu ronyó, fetge… estan sans amb el que el seu pronòstic és millor.  Està amb un tractament diari a força d' injeccions i pastilles, en un mes veurem resultats, si no acaba de millorar com esperem, haurà de passar a un tractament més costós.  Aquests són els seus informes: Louise estava molt millor i es va quedar en la protectora. Telma va trobar una casa d'acolliment ja que en el seu estat no podia estar en la protectora i f...

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide...
CAS ESPECIAL. ADOPCIÓ MOLT RESPONSABLE . Aquesta gateta de poc més de 3 anyets necessita trobar amb urgència una nova casa. A casa seva acaben de tenir un fill i la gata ha canviat completament de caràcter, prenent un rol de protecció i bufant a tothom. Han consultat amb un etòleg i estan provant de tot, però la cosa no acaba d'arreglar-se. De per sí és molt carinyosa, però amb gent de fora es posa molt alterada. Expliquem tot això perque qui l'adopti ha de ser-ne conscient i hauria de ser algú que li pugui donar un ambient estable, que és el que necessita per tornar a ser una gata tranquila. Està esterilitzada. No families amb nens (almenys no petits) i sense altres animals o animals molt tranquils que la puguin ajudar a tornar al seu caràcter. Tel. 629 302 820 (whatsapp).                                     ...
MANUAL BÀSIC PER A ADOPTANTS DE GATS (Versió resumida del manual complet. Autoria original Laura Trillo Carmona de Terapia Felina. Resumit per ADAS) 1. LA TRIA DEL GAT Enhorabona! Has escollit tenir un meravellós company que et donarà moltes alegries i experiències increíbles al llarg de la teva vida. La decisió entre tots La decisió de tenir un animal ha de ser acceptada per totes les persones que viuen a la llar que compartirà el gat, per a que sigui un membre més de la família i tots col.laborin en les seves cures i atencions. Has de tenir en compte que un gat pot viure fins a 20 anys, en els que la vostra vida canviarà molt, però el gat sempre estarà amb vosaltres passi el que passi, heu de ser responsables i conseqüents i tenir-lo sempre amb vosaltres. El millor de tot és que al seu costat aprendràs molt sobre tu mateix/a i la teva vida diària estarà sempre acompanyada d'un amic fidel. El més important a l'hora d'escollir Els gats de qualsevol ed...