Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


TRIAR UN MÈTODE D'ENSINISTRAMENT


 (AUTORA: INGRID RAMÓN http://educacioenpositiu.com/ca/author/ingridramon/)


Avui en dia hi ha dos grans corrents d’ensinistrament. Les denominades “clàssica” i “en positiu”.

Les dues tenen defensors acerrims. Des d’aquesta plataforma explicarem millor en què es basen cadascuna d’elles i les seves consecuències per facilitar al propietari un millor enteniment.

L’ensinistrament clàssic es basa en les teories de dominació. Segons els seus seguidors, el gos ha de ser l’últim en l’escala social que és la familia, sent els propietaris els Alpha. Quan un gos desobeeix o té comportaments que no s’ajusten a les seves expectatives està sent dominant i els propietaris no estan sent liders.
Els mètodes normalment utilitzats en l’ensinistrament clàssic son el càstig i la manipulació física quan ens trobem un comportament no desitjat. Les reaccions de l’animal a aquests mètodes varien entre cada gos; els que tenen més por, acostumen a congelar-se i a esperar que el propietari es calmi. Els més assertius o els que ja no poden suportar més càstig acostumen a defensar-se del seu propietari.
Com ja hem vist abans, si el gos es defensa se’l considera dominant, i per tant segons l’ensinistrament clàssic, el càstig no s’ha fet de manera correcte o bé ha d’augmentar.
Aquí comença un espiral de confrontació entre el propietari i el gos.
Les conseqüències poden anar entre un animal que es ressigna al seu destí (normalment amb efectes secundaris, estrés, pors, fobies, malalties) un animal que evita qualsevol comportament en presència del seu propietari que anteriorment li hagi reportat un càstig (el que l’ensinistrament clàssic coneix com un gos obedient) o un animal que acaba abandonat o eutenassiat per ser dominant, agressiu o impossible de portar.

L’ensinistrament en positiu es basa en els sistemes d’aprenentatge caní, la reducció de l’estrés i el reforç positiu de situacions. S’educa el gos des de ben petit en el que ens agrada que faci i es minimitza l’accés a oportunitats per practicar comportaments que no ens interessen.
Els mètodes; tot aixó s’acnsegueix utilitzant premis: o menjar, aprobació verbal, jocs o demés. Es minimitza també la oportunitat de que el gos hagi de fer comportaments no desitjats. Per exemple, si no volem que mossegui les nostres sabates, no els deixem al seu abast quan no hi som per premiar el fet que els ignori i jugui amb les seves joguines.
La reacció del gos, si el motivador (premi) és el correcte, és molt positiva, s’ha creat un gran impacte en ell i ben aviat relacionarà aquest comportament amb alguna cosa positiva, amb la conseqüència de que desitjarà tornar a repetir-ho ja que aporta alguna cosa bona per ell.
Les conseqüències d’aquests mètodes promouen en el gos el sistema d’aprenentatge. Aquest crea individus més centrats ja que entenen el que s’espera d’ells, son capaços d’aconseguir alts graus de concentració i de modificar la seva conducta més rapidament. Es promou la comunicació des dels dos costats, ja que aquí el propietari no castiga si no que educa i guia.
Jo, personalment, em decanto per la educació en positiu. No només perquè funciona, si no perque s’ha demostrar ampliament que les teories sobre la domunació són erronees. És en la meva opinió la única opció ètica a l’hora d’educar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
Os acordáis de nuestro JACK, aquel peludo callejero que nunca conoció lo que era vivir en familia. JACK era un perro rescatado de las calles que deambulaba con su compi Colega. Era un perro desconfiado que no sabía que era un correa, lo que era una caricia, lo que era dormir en un lugar caliente en las temporadas de invierno. Afortunadamente siempre se pued e encontrar a buenas personas que tenga la paciencia y voluntad de compartir su cariño con estos animales que lo han pasado tan mal y no conocen otra cosa que la tristeza. Jack tuvo suerte y encontró una gran mujer que le ha enseñado lo que es ser querido, mimado y cuidado y ahora es el rey de la casa. Ha cambiado totalmente su actitud. Es más cariñoso, mas pijo,jijiji. Ha pasado de ser el peludo mendigo al peludo principito. Son estas historias las que nos dan esperanza en las buenas personas y darles oportunidades de ser felices a estos animales que con un poco de cariño te dan todo su amor y su lealtad. Todavía esperamos que much

GOLFUS

EL GOLFUS és un mascle de uns 5 o 6 anys aproximadament. És un gos molt bo i noble i es comporta molt bé tant amb mascles com amb femelles, especialment amb femelles!!!! Ai Golgus que ets un " golfu"". Passeja molt bé amb la corretja. No porta gens be això d' estar a la protectora, quan veu que marxes sempre es queda plorant tot i que de mica en mica es va acostumant, pero ell vol estar amb gent i una família. Vols ser tú aquesta família? Tindràs un company de per vida. ADOPTAT!!!! Per fí el Golfus, ara Travis, ha trobat a la família que l'estima amb bojeria.Ens expliquen que es porta genial i que estàn encantats amb ell. Per fí el Golfus ha deixat de plorar. Que siguis molt feliç bonic. Mireu quines fotos i  ens ha enviat la família. Ja li ha cambiat l' expresió de la cara. Ara sí que es veu feliç. Gràcies família!! Golfus et desitgem el millor petit!!! 

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
En estas fiestas navideñas, todos los peludines del ADAS, escribieron una carta a los reyes y pidieron solo una cosa. UNA FAMILIA QUE LOS QUIERA. Desafortunadamente, de momento, sus deseos no se ha cumplido, pero tienen la esperanza de que este año se cumpla. Como nuestro peludo Spike, uno de los veteranos en la protectora. Este perro es uno de nuestros invisibles ya que es un tanto asustadizo, aunque desde que llego ha cambiado bastante, te busca para salir de paseo e incluso para que le des chuches o aun que otro mimo. Pero su mayor ilusión es encontrar una familia que lo sepa tratar y terminar de quitar ese miedo al abandono, al maltrato. Serás tu quien cumpla su deseo??? Contacta con nosotr@s al 674288720/ adasolsona@gmail.com Ven a conocerlo, no te arrepentirás!!!