Passa al contingut principal
“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” - Gandhi

“La manera de valorar el grau d'educació d'un poble i d'un home és la forma com tracten els animals" - Thomas Edison


NO COMPRIS, ADOPTA !. UN AMIC NO ES COMPRA!


                                                                                                Font: blog.gudog.com/no-compres-adopta/
 
España és, al costat de França, el país europeu amb major nombre d'abandó d'animals. En total, uns 200.000 gossos i gats són abandonats cada any, i aquesta xifra va augmentant cada any, a diferència de França, que cada any va reduint considerablement aquesta xifra. (Fa 30 anys hi havia fins a 400.000 animals abandonats).

Què oferirà el 2015 als animals al nostre país?

Bé, com cada Nadal, la compra compulsiva de cadells en les botigues d'animals seguirà existint, a diferència d'altres països on s'ha prohibit l'exposició i venda de gossos i gats. Tan sol la cadena Kiwoko ha deixat de vendre gossos i gats en les seves botigues, canviant aquesta opció per fomentar l'adopció de gossos. Només aquest any han aconseguit trobar família a 2.000 gossos!

Desde A.D.A.S et convidem al fet que tu també pensis en l'adopció abans que en la compra de gossos en botigues.
No compris, Adopta!

Acollir un gos dins de la família és una decisió digna de meditar, i que no s'ha de prendre a la lleugera. Més enllà de l'alegria que aquests amics de quatre potes poden portar a la família, cal pensar abans en la responsabilitat que tenir un gos comporta, comptar amb els recursos necessaris per alimentar al gos, portar-lo al veterinari i poder passar amb ell tot el temps que necessita.

La primera de les responsabilitats que hem d'assumir és una promesa al nostre nou company: ell viurà de 8 a 20 anys, que a més passaran massa ràpid. Així que prometem-li que mai li abandonarem, és igual la situació per la qual estiguem passant, és igual on vulguem viatjar, o els capritxos que vulguem tenir no compatibles amb tenir un gos. Si no pots prometre-li això abans de portar-lo a casa, no ho facis.

Adoptar un gos et garanteix que podràs comptar amb l'ajuda de l'equip de voluntaris de la protectora, que t'ajudarà i guiarà durant tot el procés d'adopció, a més d'aconsellar-te i assessorar-te quan tinguis dubtes.

Adoptar un gos és el millor regal que podem donar al nostre nou amic, corregint els errors d'altres humans capritxosos i inconscients que van decidir, per una raó o una altra, trencar aquesta promesa.

 Adoptar implica que el teu desig d'acollir un gos no estigui subjecte a una raça específica, sinó a l'amor que donaràs i rebràs, i també al teu desig de salvar una vida i obrir-li les portes de la teva casa. De la seva casa.

 No compris, Adopta

Tots els gossos poden petir l'abandó, independentment de la seva grandària, raça o condició, però els gossos negres són víctimes dels quals molts professionals ja han batejat com “la síndrome del gos negre”. El cinema ha pogut influir notablement en la percepció que les persones tenen dels gossos negres, que han representat pel·lícules de terror com  El Gos de Baskerville, mentre que gossos amb pelatge clar s'han dedicat a salvar a l'humà en repetides ocasions, com a Ullal Blanc o Lassie.

Si realment no t'importa el color del pèl del teu nou amic, has de saber que els gossos negres sofreixen especialment l'abandó i t'agrairan infinitament que els portis amb tu a casa.

Qui pot dir que els gossos negres són lletjos?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL

EL MEU GOS NO ÉS EL MEU FILL El meu gos no és el meu fill. Estic farta de sentir la gent que diu “com no tens fills, el teu gos és com el teu fill” o “tractes al gos com un fill i no ho és”... Sé que no és el meu fill, és el meu gos. No sóc mare, no ho sóc, però tinc clar que el sentiment d'una mare cap a un fill no es pot igualar i no puc imaginar com serà. Tinc un gos, un gos al que adoro, sí, però és un gos. A diferència d'un fill, el meu gos mai es farà gran mentalment, no marxarà de casa o em cuidarà quan sigui velleta. No es farà independent ni vàlid per si mateix: sempre em necessitarà per poder menjar, beure o simplement fer esport. Mai serà adolescent i com, a més, tampoc parlarà, no escoltaré mai frases típiques d'un fill adolescent desllenguat com: “passo de tu”, “tu no m'entens”, “què pesada ets”, “no en tens ni idea”... i tampoc sentiré un “t'estimo”, “gràcies”, “et necessito”... No em jutjarà ni em questionarà les ide
MIKADO EN ADOPCIÓ . El nostre bombonet de xocolata busca una família que el vulgui adoptar. És un mascle de menys d'un any, extremadament carinyós (va al darrera com un gosset i es podria passar el dia dormint damunt les cames!). Segurament s'adapti fàcilment a conviure amb més animals, ja que no es mostra dominant amb altres gats. Està esterilitzat. És un gat 10! Contacte: 629 302 820 (whatsapp).  
DESCANSA EN PAZ QUERIDA GIGI   😢 👼 🐾   ADAS llora la pérdida de nuestra querida amiga GIGI. Para quien no la conociera, Gigi era nuestra abuelita de la prote. A pesar de su edad, era una perra alegre, glotona, simpática y nuestra guardiana. Ella era nuestra portera ya que avisaba de cualquier persona que se acercara. Le encantaban las golosinas y pasear con sus compis peludos. Nos entristece saber que no pudimos encontrarle un hogar fuera de la protectora aunque siempre tuvo un hogar lleno de amor y cariño por parte de los voluntarios del ADAS. Te echaremos en falta querida GIGI. # amorperruno   # descansaenpaz   # gigi   # abuelitospeludos                                             

CARTA D' UN GOS ABANDONAT

  CARTA D' UN GOS ABANDONAT Història d'un gos abandonat, explicada des del punt de vista del pobre gos durant la seva curta vida. És molt trista, però històries com aquestes es repeteixen diariament. Espero que més d'un es pensi dues vegades abans d' abandonar al seu gos després de llegir aquest relat: 1ra. Setmana . Avui vaig complir una setmana de nascut…! Quina alegria haver arribat a aquest món. 1 mes . La meva mama em cuida molt bé. És una mama exemplar! 2 mesos. Avui em van separar de la meva mama. Estava molt inquieta, i amb els seus ulls em va dir adéu, esperant que la meva nova “família humana” em cuidés també com ella. 4 mesos . He crescut ràpid; tot em crida l'atenció, hi ha nens a la casa que per mí són “els meus germanets”. Som molt inquiets, ells m'agafen la cua i jo els mossego jugant. 5 mesos. Avui em van renyar. La meva mestressa es va enfadar per que em vaig fer “pipi” dins de la casa; però mai m'han ensenyat a on h

MACO (ADOPTAT!)

Aquest " peluxin " tan preciós és el Maco . ESTÀ EN ADOPCIÓ!!! És tan bo i simpàtic q ens té el cor robat. Té una tècnica infal·lible amb la seva poteta per cridar l'atenció. Si et despistes amb el telèfon o qualsevol altra cosa ell ja sap com dir-te clarament q estiguis per ell...I el més bo és q la tècnica funciona , i és q la fa amb tanta gràcia Jejeje . ADOPTAT!!!